El plaer imperdible de la xocolata

Ja està, ja hem arribat a l'estiu. Es nota amb aquesta calor que comença a ser una mica insuportable i que obliga a alleugerir la roba que vestim, amb les platges i les piscines plenes, amb l'eufòria que ens envadeix per la proximitat d'unes necessitades vacances. Amb el bikini no es poden dissimular aquells quilets de més i jo vaig ser una de les que vaig començar dieta. Em volia definir, per assemblar-me una mica més als cànons de bellesa que la moda dicta. Si visqués a la Xina voldria estar grassa, ja que per a ells és un símbol de felicitat, d'elagria i de benestar. Heu vist alguna vegada, un xinès o xinesa gordos? No. Per això els aprecien tant, són un signe de benestar. El menjar és un dels petits plaers de la vida, un d'aquells que fan que valgui la pena de ser viscuda. Què seria d'una vida sense xocolata, d'una mermelada sense sucre o una amanida sense sal? I d'una cervesa sense alcohol o d'una dutxa sense música? Res tindria sentit. Cap cànon estètic ni cap moda és motiu suficient per privar-se dels aliments que endolceixen la rutina. No obstant, som el que mengem i la moderació i l'equilibri són la clau per una vida saludable. El cos ens ha de durar molts anys i val més que el mimem i cuidem! :)

Alt risc

Avui dia, llegir el diari, escoltar les tertúlies radiofòniques del matí o mirar el telenotícies han esdevingut activitats d'alt risc emocional, ja que poden ser el detonant d'una depressió desenfrenada. És evident que hi ha crisi i sembla que Occident se'n va a la deriva. Europa, sí, el continent que ha viscut en opul·lència econòmica els últims segles, sí. L'Europa de la democràcia i dels drets del poble, l'Europa que s'ha deixat seduir pel capitalisme consumista, l'Europa que vetlla pel benestar social, per l'educació i per la sanitat públiques i que s'omple la boca parlant d'ètica... sí, aquesta Europa és que ara perd aigua per tot arreu. No obstant, a diferència d'altres crisis, d'aquesta costa més veure'n el final. Alguns ja veien a venir que l'especulació provocaria un caos general; de fet, hi ha professors universitaris que preveien la fallida des del 2000. Però si el sistema anava proporcionant beneficis, perquè canviar? I ara, milions d'aturats, un dèfitic públic i privat insostenible... No obstant, els mercats bursàtils continuen fent de les seves i els brokers venen i compren accions per valor de 300 €, per cada 3 € de reals. Com s'entén, això? I tot plegat, en un entorn de líders corruptes que es preocupen pels seus interessos. És evident que les coses estan canviant, perquè ni els polítics, ni els banquers, ni els empresaris, ni els del Club Wilberg saben com solucionar aquesta crisi. Potser caldrà que les persones siguin més austeres, potser caldrà que aprenguem a compartir amb els conciutadans i a ser, per tant, menys individualistes, més respectuosos amb el medi ambient i menys avariciosos. Ja se sap el que diuen els de màrqueting: una crisi és una oportunitat, i ha arribat el moment de fer un gir de 180 graus.

Curt però intens

L'estiu està a punt d'arribar, i amb ell les ganes de sortir al carrer i de fer coses a l'aire lliure. Per sort nostre, l'oferta podran saciar la creixent demanda d'activitats a la fresca, i avui us en recomano una: el MecalAir, una iniciativa conjunta de la productora Mecal i el poble Espanyol, que consisteix en passis de curts a la plaça Baluard del Poble, en motiu del 12è festival Internacional de Curtmetratges. La inauguració va ser divendres passat i durarà fins el setembre. Els curts que es reprodueixen responen a una temàtica comuna, i el primer dia era de cinema asiàtic. Es podia veure un 'comecocos' perseguit pels seus fantasmes, una dona que canvia el seu nòvio alcohòlic per un pop, un macabre joc de seducció entre adolescents... i un llarg etcètera. Els curts duren poc temps (com el seu nom indica) i busquen més aviat impactar o arrencar una rialla que no pas transmetre un missatge. Gairebé no hi ha descans entre l'un i l'altra, cosa que fa difícil que es puguin pair i assimilar, ja que quan un acaba de seguida en comença un altre. No obstant, cap d'ells deixa indiferent i tot i que algun és una mica fluix, en general estan molt bé. Un altre alicient és, sens dubte, el lloc. La plaça Baluard s'habilita amb cadires i hamaques que permeten als assistents gaudir de la vetllada rodejats d'arbres i amb Barcelona als peus. Sense dubte, una experiència gratificant.