domingo, 6 de marzo de 2011

Fer dissabte, coses dels catalans

És molt curiós que en català, fer dissabte vol dir que netegem. Quins dissabtes més desastrosos. El tarannà català ja ho té això; som uns pencaires i treballem moltes hores, ens agafem la vida molt seriosament,  repartim els impostos per les parts d'Espanya que els falten diners, la nostra és una de les comunitats on el nivell de vida és més alt. En fi, que de ganduls no en tenim res i a sobre, el dissabte ens el passem netejant. Des d'aquí, faig una crida perquè a partir d'ara fer dissabte sigui: aixecar-se tard, fer un bon esmorzar, anar d'excursió a algun lloc i dinar un pícnic nutritiu. Fer una migdiada al camp, amb la brisa del vent i el soroll dels ocells, i a la nit, anar al cinema, sortir a ballar o al teatre (a gust del comsumidor). I que la neteja quedi relegada a algun forat lliure. El llenguatge té aquestes coses i he d'afegir, a favor del català, que nosaltres ens podem fer costat i fem goig. I els castellans no! :) (sempre amb bon to, amb optimisme!)

martes, 1 de marzo de 2011

Vergonya

El 17 de desembre va començar la revolta a Tuníssia, una revolta desencadenada per un jove amb llicenciatura i sense feina que es guanyava la vida fent de pagès. Les autoristats esbrinen que no té permís per vendre i li requisen tot. El noi es crema viu i l'endemà comencen les protestes que aconsegueixen derrocar el president (per dir-ho d'alguna manera), Ben Ali, el 14 de gener, quan va fugir del país. Tot seguit, és el torn d'Egipte. Forts enforntaments que duren més d'un mes a Tahrir i a tot el país fan caure el segon dictador, Hosni Mubarak. Hi ha hagut revoltes a: Yemen, Bahrein, Oman, Iran, la Xina, Marroc, Jordània, Àrabia Saudita... en fi, la llista és llarga i ara és el torn de Líbia. El canvi ara ja és evident en el mapa d'Orient Mitjà però ha sigut avui, per primera vegada, que Espanya s'ha pronunciat a favor del canvi, amb unes declaracions de la Ministra d'Assumptes Exteriors, Trinidad Jimnénez, en les que demana el recolzament a escala mundial de les protestes. Val més tard que mai.
Hi ha 22 països entre Mauritània i Aràbia Saudita que fa desennes d'anys que viuen sota règims dictatorials, sense llibertat i amb la població summergida en la misèria. Occident ha consentit aquesta situació i ha recolzat aquestes dictadures emparant-se en l'estabilitat i en la lluita contra l'islamisme. Hem fet un ridícul estrapitós. No es pot amagar que occident recolzava energúmens com Gaddafi per assegurar-se els seus interessos a la zona: el subministrament de gas, petroli, i altres recursos naturals. Sí, el mateix occident que es venta i s'omple la boca parlant de democràcia, de drets humans, d'igualtat... Hem hagut d'esperar que caiguéssin dos dictadors, que esclatés una guerra civil a Líbia, que s'aixequessin protestes a tot Orient Mitjà per fer alguna cosa. Em sembla ridícul i em recorda la guerra de Kosovo, en què Europa també va callar i va fer veure que no s'adonava de l'extermini de milers de Kosovars. Espero que caiguin tots els dictadors, que 'acabin els règims i que siguin capaços d'isntaurar una democràcia i que lluitin per fer-la digna. Que s'acabi l'hipocresia interessada d'Occident d'una vegada. No sé si ens podran tornar a mirar els ulls.