jueves, 25 de noviembre de 2010

N'hi ha per riure

Vols cridar l’atenció i no saps com fer-ho? T’agrada el veí de dalt i no et fa cas? Necessites un augment de sou? Creus en la possibilitat d'un miracle amb el mínim esforç i màxima eficàcia? Tenim la solució al teu problema, i tot gràcies als spots i als vídeos promocionals que els partits polítics s'han empescat. Per exemple, pots convèncer els teus amics perquè passegin despullats pel carrer, així el veí veurà que ets un rebel. També pots simular un orgasme a la feina, i el teu cap s’adonarà  del plaer que sents pel teu lloc de treball. O una altra alternativa és imaginar-te que vius en un videoclip, així seràs més a prop del teu ideal. Sens dubte, han posat tota la carn a l’olla, per aconseguir que anem a votar. Se’n sortiran?

La vida és la vida, defensa-la

A mi m'han educat en la màxima que la vida posa cadascú al seu lloc. No sé si és cert, perquè és una frase que sovint es fa servir per consolar-se quan alguna cosa ens ha sortit malament o algú ens ha jugat una mala passada. Jo mai he comprovat si al final aquesta persona acaba pagant el que ha fet, i pel·lícules com Match Point, dirigida per Woody Allen, refuten aquesta teoria. De fet, estic convençuda que hi ha delinqüents i criminals que queden impunes. La vida és així. Però alhora, la vida també és misteriosa i fascinant. Despertar-se cada dia és un luxe, és com enfrontar-se a una pàgina en blanc, perquè mai sabem com ens sorprendrà. La vida es compensa a si mateixa i és sàbia, mai res passa en và. De vegades ens sentim frustrats per haver perdut alguna cosa, però gràcies a això ens hem mogut d'una altra manera i ens ha dut a alguna altra cosa millor que ens ha ajudat i beneficiat més. Prendre una decisió o una altra, fer un comentari o no fer-lo, tot pot canviar en un sol segon. És aquesta cosa especial de la vida, el que la fa tant valuosa. I per això avui vull compartir aquest poema de la Mare Teresa de Calcuta, titulat La vida, i que diu així:

La vida…
… és una oportunitat, aprofita-la.
… és bellesa, admira-la.
… és un somni, fes-lo realitat.
… és un repte, afronta’l.
… és un joc, juga-hi.
… és preciosa, cuida-la
… és riquesa, conserva-la.
… és un misteri, descubreix-lo
… és una promesa, compleix-lo.
… és amor, gaudeix-ne.
… és tristesa, supera-la.
… és un himne, canta’l.
… és una tragèdia, domina-la.
… és felicitat, mereix-la.
… és la vida, defensa-la.

miércoles, 3 de noviembre de 2010

Mare als 10 anys

És una realitat esgarrifosa, però és així. Ahir es va publicar que una nena rumana de 10 anys va donar a llum en un hospital de Jerez. El pare té tretze anys i segons sembla han partit peres i no m'extranya. Qui pot tenir alguna cosa clara als 10 anys? Si segurament es pensaven que estaven jugant, i no mantenint relacions íntimes. És que ni tan sols és adolescent. És una ne-na. Una nena, amb les seves necessitats de nena i incapaç de fer de mare. No perquè no es pugui estimar el seu fill, sinó perquè no hi està preparada, ni biològicament ni moralment.
Els metges informen que en aquests casos el fetus pateix perquè no rep tots els nutrients requerits per formar-se, ja que la seva mare li manlleva una part per dur a terme el seu propi desenvolupament. Degut a això, el part acostuma a ser prematur i els infants no acaben de créixer. Un altre problema és que la pelvis, no estan del tot formats per eixamplar-se i el parts deriva en cessària obligatòria o fins i tot en problemes per la mare. Malgrat tot, segurament això són els problemes més superficials d'un cas excepcional.
Els seus pares no ho veuen greu i asseguren que a Rumania és l'habitual (cosa que és mentida) i que han portat la nena a Espanya tan sols fa tres setmanes per donar a llum. Ara qui es farà càrrec del nadó? Uns avis que ni tan sols van poder controlar la seva filla o una nena de deu anys que encara no sap res de la vida? Espero que la Junta d'Andalusia prengui les mesures necessàries davant un cas tant delicat i puntual.