Zapatero is blowing in the wind

Zapatero: "La tierra es del viento". (http://www.youtube.com/watch?v=aB7mwQ-pK64&feature=related)

Es pot ser més sensacionalista? Què vol dir aquesta frase? Ja se sap que els discrusos dels polítics es basen en frases i paraules que sonen bé i que no transmeten cap idea, però això ja és passar-se. És així com Zapatero va cloure la seva intervenció durant la cimera de Copenhague, aquesta cimera que tampoc ha servit per a res. Bé sí, ha servit per fer veure que estan conscienciats. No obstant, és evident que no hi ha respecte per la terra ni pel planeta. Mentre el capitalisme necessiti que la població consumeixi qualsevol cosa i es continui lluitant per ser el país més competitiu, es continuaran talant arbres, alliberant fums tòxics, desprenent productes químics per rius i mars, i escampant plàstics no degradables arreu... Potser després Europa serà el número del món, d'un món destroçat.

Vull despertar dins Avatar

Avatar és una pel·lícula genial, fantàstica, meravellos, espectacular, explosiva, emcionant, brutal, impressionant, delicada, aventurera, dolça, propera... Dura dues hores i quart, però no hi ha res que sobri ni cap escena en la que doni temps de desconnectar de la trama ni d’avorrir-se. Ni un sol segon, i ho diu una persona inquieta de ment (i de moviment).

Avatar reflecteix la divisió entre dos móns. Un és el nostre, el que coneixem fins ara i el que veiem i toquem amb els nostres propis ulls. Però d’aquí a uns anys, amb més tecnologia, més prestaciones, més rapides. L’altra, és un món màgic, on hi ha verd, on hi ha animals… on hi ha Vida. Les persones que hi resideixen no volen guanyar diners, ni acumular propietats ni béns, no es preocupen per consumir ni per tenir més que l’altra ni per guanyar. No tenen necessitats infundades. Són ànimes que viuen en perfecte simbiosi amb el seu entorn, respecten totes les formes d’energia que els envolta (ja sigui provenint d’un animal o de qualsevol planta) perquè creuen que tot, i tot vol dir tot, està connectat. Per tant, si mor una planta, mor una part d’ells mateixos. Diria que cap idea em sembla més bella que aquesta. És fantàstic. El públic sortia del film desitjant conèixer aquest espai de benestar, d’harmonia i de sentiments. Aquest anhel, es deu, en part, a l’impecable treball de fotografia, de realització i del treball fet a l’ordinador. Els creatius cuidne i adornen cada petit detall, per petit que sembli. El món d’Avatar, en el que només alguns s’hi desperten, és un món que està més a prop del que ens sembla. Només cal buscar en lloc adequat.

Berlusconi, la crònica d'un president patètic

És reprobable que un boig tiri una estatueta del Duomo de Milà a la cara de Berlusconi. Hauria d'haver escollit un altre projectil, alguna cosa que no fos un santuari, per exemple. No, és broma, amb la violència tan sols es genera violència. El cas és que l'agressor, Massimo Tartaglia, de 42 anys, ha incendiat un debat al voltant de la figura del president d'Itàlia. A internet, hi ha una lluita oberta entre els seus defensors i els detrectors. Tot plegat, el farà tocar de peus a terra? És el representant d'un país ric en cultura i art i acomodat en una història fructífera. Al mateix temps, però infectat per una màfia poderosíssima que ontrola més del que ens poguem imaginar, tal i com va denunciar Roberto Saviano al seu llbire Gomorra. Sigui com sigui, Itàlia és un país que es mereix un president amb dignitat i moral, un president que s'abstingui de controlar els mitjans de comunicació (estem parlant de televisió, ràdio i premsa) i que es dediqui a fer política. Berlusconi és un vell de setanta-tres anys que, segons el meu parer, hauria d'anar pensant en jubilar-se.