Algú ho havia de dir

Gràcies, Ricky Gervais, per ser tant sincer i declarar les sospites de suborns que enterboleixen algunes entregues de premis. La meva ment desconfiada sempre ha sospitat que els guardons  més reconeguts i més sucosos del cinema i la literatura (tipus Òscars, Globus d'Or, Festival de Cinema) són producte d'acords premeditats, de suborns i d'interessos. Sovint, nominen pel·lícules que són un desastre, només perquè li devien un òscar a un actor que no va ser premiat en el moment correcte. Així doncs, agraeixo profundament la sinceritat que Ricky Gervais va mostrar en la presentació de la 68a Gala dels Globos d'Or celebrada fa un parell de dies a L.A. Ara, la  Hollywood Foreign Press Association, els organitzadors de l'esdeveniment, l'han declarat persona non grata i no podrà tornar-hi a assistir. Es diu que ell ja no hi volia tornar i va decidir marxar amb el cap ben alt, i ho ha aconseguit.
Tanmateix, no fa falta anar gaire lluny per parlar de corrupció i de màfia, ja que els Premis Planeta són un altre exemple (el premiat acostuma a ser un personatge reconegut socialment, cosa que atorga més notorietat al premi). Els Premis Gaudí tampoc s'escapen de sospites. Resulta que poques hores abans de la Gala, un anònim va enviar correus a membres de la Junta i a alguns periodistes destapant soborns per part de Producciones Kapplan. Els documents enviats acusen Kapplan d'haver pagat diners a acadèmics a canvi dels seus vots. Kapplan és el responsable d'Uruguay, film nominat com a millor pel·lícula en llengua no catalana. Seguirem de prop com evoluciona el tema! De moment, el president de kapplan, Salomon Shang, ha deixat l'Acadèmia de Cinema Català.

Any nou, vida de sempre

No sé si és el 2011 o que ha sigut el meu aniversari, però el cas és que estic perdent el meu sentit crític. Ja no m'indigno amb la mateixa intensitat amb què ho feia uns mesos abans. Una altra novetat, és que he decidit passar dels propòsits que es fan per Any Nou. Mentre em menjava el raïm, no em vaig proposar ni deixar de fumar, ni perdre pes, ni deixar de connectar-me al facebook cada hora. Em vaig limitar a menjar-me'l i a guadir del moment. I bé, no m'està anant gens malament, fins ara. Els propòsits són una pressió, ja que si no s'aconsegueixen provovquen sensació de fracàs. A més, la vida és imprevisible i mai saps per on et sorprendrà. Així que he decidit passar dels propòsits i procurar fer cada pas amb prudència i calma, esforç i passió. No és tan fàcil de dir com de fer, però l'actitud és aquesta. Doncs això: Bon 2011 i que cada pas us acosti una mica més als vostres desitjos! :)