Radiografia del viatge

Croàcia és un país petit, ple de riqueses i de punts d'interès. Per això, és recomanable fer un viatge en forma de ruta i allotjar-se a casa els mateixos croates. La seva economia encara s'ha de desenvolupar i la població, per arribar a finals de mes amb comoditat, lloga habitacions als viatgers per un preu molt raonable, des de 15 euros, amb cuina i bany. Pel que fa a la ruta, es pot començar des del nord o des del sud i a continuació detallo els pobles que nosaltres vam escollir. Vam aterrar a Dubrovnik, al sud. Després de passar-hi tres dies, vam anar a l'illa de Korcula, ubicada a pocs kilòmetres de la costa Dàlmata. Des d'allà vam agafar un ferri i vam anar a Hvar, una Illa que està a mig camí entre Split i Korcula. El viatge el vam acabar amb una doble visita a Split i a Trogir. Split és la segona ciutat més gran de Croàcia i Trogir és un poble emmurallat, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Des d'Split, vam agafar un autobús de tornada a Dubrovnik, des d'on havíem d'agafar un altre autobús fins l'aeroport. Aquesta és una (excel·lent) ruta de les infinites combinacions que es poden fer.
Nota: cal tenir en compte que les fotografies comencen des del punt final i retrocedeixen fins el primer dia. És a dir, el primer que veureu és Torgir i, al final, trobareu les imatges de Dubrovnik. A gaudir!

La cuina croata és saludable, variada i deliciosa. Tot i que també hi ha carn i pizzes, destaca la seva varietat en peix i marisc. No es pot oblidar que el mar croata és ple de peixos, de pops, d'ostres i de musclos a punts per pescar i servir a taula. Un plat típic i tradicional és el brodetto: un gustós suquet fet amb ceba i tomàquet i amb diferents tipus de peix. Passejant per Trogir vam topar-nos amb un concurs al mig del carrer que premiava al millor Brodetto cogut allà mateix, a foc lent.

Aquesta bonica estàtua decora la porta d'entrada d'una de les moltes esglésis que hi ha a Trogir. És l'Eva despullada i fou un dels primers nudes de la història. Trogir és el complexe gòtico-romànic més ben conservat de tota l'Europa Central; sens dubte, la seva varietat i riquesa cultural dels edificis i monuments aporta un aire medieval al poble.

Split està ubicat al continent i compta amb 200.000 habitants, la qual cosa el converteix en la segona ciutat més poblada després de Zagreb, la capital. El centre d'Split és un palau que es va fer construir l'Emperador Dioclecià al segle III d.C. per estiuejar. Avui, època en què no hi ha monarques ni emperadors, s'ha adpatat a les necessitats actuals i acull restaurants, vivendes, botigues... Nosaltres, vam tenir el luxe de dormir-hi.

Les illes de l'adriàtic, alienes a l'estrés, conviden a asseure's a algun banc o algun lloc tranquil per observar com el sol es pon i els colors del capvespre tenyeixen el cel i el mar de vermell.

Vista del poble d'Hvar des de la fortificació. Des de tant amunt, s'aprecien també les petites illes que hi havia al voltant.

La paraula per definir Hvar seria modernitat i luxe. És una altra illa propera a la costa Dàlmata que alberga els locals més sel·lectes i luxosos. A més, compta amb aquesta bonica església, ubicada en una de les places més grans construides durant l'imperi Romà.

Si poguéssim veure Korcula des de l'aire, ens adonaríem que l'arquitetura dels carrers dibuixa una espina de peix. Resulta que els constructors volien protegir el poble dels vents molestos del nord i afavorir l'arribada de les ràfegues del sud, i la millor manera d'aconseguir-ho era amb aquesta estructura. Els carrers de Korcula són així, peatonals i estrets, de manera que no hi circulen cotxes, perquè no hi caben.

Els pastissets de Korcula són famosos i són nutritius. Alguns estan fets d'avellanes i maduixa, altres de nous i figues, i no hi falta el de xocolata, que és una bomba de calories (perquè no dir-ho). No hi ha res com un bon esmorzar per començar un dia intens amb la panxa contenta.

La foto superior i la inferior pertanyen a Korcula, un poble que dóna nom a l'illa en què es troba. Compta poc més de 3000 habitants, no hi ha pràcticament cotxes ni botigues. Està emmurallat i anar-hi és com fer un viatge al passat. Diuen que aquí és on hi va néixer Marco Polo, ja que el 1253 (any què es creu que va venir al món) Korcula estava sota la invasió Veneciana.

Una platja paradisíaca de les Illes Elafiti, les tres illes més properes a Dubrovnik. A la imatge es mostra el grau de transparència i netedat del mar Adriàtic.

Val la pena fer una excursió per les muralles de la ciutat, ja que les vistes que es tenen de Dubrovnik i dels entorns són espectaculars.

El carrer principal de Dubrovnik, Stradum, parteix el pmunicipi en dos. El terra és de marbre, igual que les cases que el rodegen, ja que Croàcia és una font de canteres de pedra blanca. Els porticons verds de les cases que estan extranyament construïdes en un desordre ordenat, fan de Dubrovnik un lloc molt bonic.

Des de l'avió: Dubrovnik. És el centre turístic per excel·lència de Dalmàcia. El que hi ha dins les muralles, data del segle VII i va ser un dels pocs punts de Croàcia (per no dir l'únic) que va resisitir durant la invasió Veneciana gràcies al comerç marítim i al caràcter fort dels seus habitants.

És molt difícil retratar un país amb menys de quinze fotografies. Això és tan sols una breu sel·lecció dels centenars d'isntantànies que vam fer. Us donarà una vague idea del país, però crec que bastant representativa i orientativa de com és. Si podeu, escapeu-vos-hi!

Croàcia, un país fascinant (i II)

Un dels últims dies del viatge, érem a un mirador d'Aplit i li vam demanar a un senyor que hi havia per allà que ens fes un fotografia. Aquest home, tot seguit, ens va explicar la profunda crisi que es cerneix sobre el país i, en concret, sobre Split. Resulta que les bones universitats són tan sols a la capital, cosa que obliga molts estudiants a marxar i, de vegades, opten per l'estranger. El sector de la construcció ha sigut també un dels més perjudicats, i és fàcil trobar-se cases abandonades o cases a mig fer. Dóna la sensació que són ells mateixos que se les van construint de mica en mica, per això n'hi ha que són de totxana, altres tenen el ciment però no estan pintades, altres tan sols compten amb l'estrucutra... Però el que és més greu, són les inmenses construccions hoteleres a mig fer i abandonades a la seva mercè a primera línia de mar. Quin mal als ulls! Tot plegat em va fer adonar de la realitat d'un país que tot just s'allibera del seu passat comunista i de la Guerra de la Independència, dos factors que l'han desgastat. Ho fa en un moment en què hi ha crisi econòmica. Encara hi ha moltes coses per fer, amb una incipient societat del benestar, cosa que explica l'absència d'immigrants. Està a les mans dels seus polítics i depèn d'una bona gestió per poder ser competent en el mercat mundial. Jo li veig molts beneficis, ja que té mar i podria ser una potència marítima; té boscos i cultius i podria ser un gran exportador. És una mina turística. A veure si aconsegueix adehrir-se finalment a la Unió Europea, crec que significaria una gran pas endavant.

Croàcia, un país fascinant (I)

Croàcia és un país banyat per les aigües blaves, cristal·lines i diàfanes de l'Adriàtic, replet de boscos frondosos i de paratges naturals paradisíacs i de plantes i de roba estesa al mig del carrer. Està estratègicament situat a l'Europa Central i ha begut de la influència de l'Imperi Romà, dels venecianes, de l'imperi dels Habsburg i de les inevitables invasions turques. Totes aquestes cultures l'han anat modificant i construint amb el pas del temps i l'han convertit en un país ple de gent viatgera. Les paraules Costa Dàlmata evoquen dins meu poblets minúsculs, fets de marbre blanc i farcits d'esglésies i de temples carregats dhistòria. Són pobles emmurallats, i fets de cases amuntegades l'una al costat de l'altra sense un ordre aparent, perduts entre àrides muntayes i boscos frondosos: deliciosa contradicció del seu paissatge. Molts poblets han sigut declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO, i transporten els seus visitants a un segle en què encara no hi havia massificació. Costa Dàlmata significa platges verges, de roca i de pedra; restaurants a tort i a dret de peix, marisc, gelateries pizzeries, i establiments turcs on serveixen el millor cevapcici. Vol dir, també, ferris i taxis-vaixell, vol dir tranquil·litat, relax i pau. Val a dir que he conegut la Costa Dàlmata a l'estiu, un moment en què és invadida per milions de turistes. I tot i que això li manlleva autenticitat, recomano una visita en forma de ruta a aquest país, ja que deixarà meravellat a qualsevol que busqui una alternativa diferent als coneguts països europeus i vulgui disfrutar de la tranquil·litat de les illes i del mar.

Com si fos un llibre

Avorrida, la Mercè va aixecar els ulls dels apunts d'Estadística Aplicada a la Publicitat i va mirar el rellotge. Eren dos quarts de set de la tarda, i tan sols va haver d'esperar uns segons perquè ell entrés per la porta principal de la biblioteca, amb la jaqueta texana de sempre, i s'assegués. Els ulls se li havien enganxat a aquell noi d'aspecte calmat que, tanmateix, a ella li disparava l'adrenalina. La Mercè brillava des de la seva discreta posició mentre observava com ell treia el llibre de la motxilla i rellegia la portada i el títol. Sentia com les seves mans enormes i suaus resseguien el contorn de les pàgines per trobar el punt i obir el llibre per on l'havia deixat la darrera vegada. Amb la primera frase del text, els dos volaven lluny de la biblioteca. Ell viatjava a algun lloc estranger, però seguia passant pàgines amb delicadesa, com si tingués a les mans el tresor més valuós. Ella no podia evitar d'imaginar-se quina sensació li produïrien aquells dits fregant la seva pell i tan sols desitjava ser un d'aquells llibres.