Las Colombas: una historia dulce

Ha llegado la primavera y por fin el sol nos sonríe con su luminosa presencia. Para este día tan brillante te proponemos que lo dulcifiques y lo disfrutes con una de nuestras espectaculares Colombas. 

Son parecidas a los Panetones y han sido elaboradas con ingredientes de primera calidad. Su sabor es exquisito y, además, en este caso su diseño ha sido repensado para darle un aspecto refinado, tan espectacular como su propio sabor, capaz de seducir a cualquiera que se atreva a probarlo. 

Son colombas que han viajado directamente desde Italia, concretamente, provienen de la casa Loison, una marca que se respalda en 75 años de recorrido. Las recetas de sus productos han ido pasando de generación en generación, un valor añadido que se nota luego en sus productos. Ahora, Dario es el encargado de que sus pasteles sean tan deliciosos y Sonia es la responsable de su impecable diseño. 

En Cafestes te acercamos estas deliciosas colombas para que te des un pequeño capricho lleno de dulzura y lo compartas con tus seres queridos. O si lo prefieres puedes seducir a tu pareja, amante, padre, hijo, o amigo regalándoselo. También es una opción dulce para regalar el día de Sant Jordi. 

Y aquellos que sean exigentes en su dieta, solo les puedo decir que un día es un día. Como se dice en Italia: Vado a la grande! 

Si te ha gustado este artículo, comparte para que todos tus amigos lo puedan ver! Te esperamos en la calle la Rosa, 20, de Sabadell, con todas estas colombas y una sonrisa! :)

annagriera.wordpress.com

A partir d'ara, el meu bloc serà: http://annagriera.wordpress.com.

ens veiem allà! :)

Amb puteria

Està clar que les empreses funcionen amb puteria. Si cola, cola. A la pàgina web d'Offerum, costa navergar-hi i trobar les solucions als problemes. Si es vol fer una devolució, és fàcil caure en un parany. Quan un usuari vol tornar algun producte que hagi comprat, potser arriba a la pestanya de Preguntas más frecuentes i pot veure que la pregunta 11 diu clarament:
Es poden fer devolucions? I la resposta és NO.

Això podria fer que el consumidor, decepcionat, deixés de buscar. Tanmateix, si us fixeu en el que hi diu a l'aprtat legal, a Términos y condiciones, observareu que la resposta és una altra. Resulta que SÍ que se'n poden fer, de devolucions. Però és clar, suposo que pels propietaris d'Offerum els és molt més fàcil que no se'n facin, de devolucions. I els drets del consumidor?

Com fer un bon regal

I què li regalo? és la clàssica pregunta que ens assalta, acompanyada d'un mareig latent, quan s'acosta l'aniversari d'algú. Bé, no és veritat, aquesta pressió és diferent i pot ser més intensa o menys segons la persona a qui li fem el regal. Vull dir, un regal serveix per mostrar, d'alguna manera, l'afecte i l'apreci que sentim per algú. I hi ha amics i amics, aprecis i aprecis, regals i regals.

En aquest post vull parlar dels últims regals que he fet, perquè els he encertat de ple i me'n sento orgullosa. El primer que vaig decidir va ser el pressupost, que en cap dels dos casos podia ser elevat. Disposava de pocs diners, però volia que fossin regals amb estil i diferents. Vaig plantejar-me l'opció de  construir algun obsequi manual, fer algun muntatge amb el Photoshop, que hi tinc la mà trencada, o alguna altra manualitat, però ja ho he fet altres vegades i no em podia repetir. 

Del que sí que disposava era de temps per pensar, per posar-me a la seva pell, al que ells necessiten. Seguint la meva intuïció i el meu esperit pràctic, em vaig adonar que són dudes persones que tenen de tot, així que el millor que podia fer era regalar-los alguna cosa completament inútil però que sabés que els faria feliç. 

Un dels regals era pel meu pare, la persona que té menys temps del món. Vaig pensar que el que més necessitava era seure tranquil amb bona companyia i li vaig regalar tres ampolles de bon vi, amb un obridor i dos estris: un tap especial que permet eliminar l'aire; i una anella que evita el degoteig. Així podria seure amb la seva dona i estar una estona tranquil.

L'altra regal és per una bona amiga a qui li encanta la música i la dansa, així que li he comprat unes entrades per anar a veure un espectacle al Palau de la Música. Encara no li he donat, és sorpresa, així que espero que no llegeixi aquest post. En fi, dues proves superades. No hi ha res com saber valorar i apreciar les petites coses.

actituds inquietants

Tot val? Evidentment no. A la serie Mad men s'aprecia qui té classe i se sap comportar i qui no. Per desgràcia, avui, en el món real, els modals brillen per la seva absència. Som tant liberals i tant moderns que ens oblidem dels límits, del que no cal dir i del que val més no fer. Hi ha llibertat d'expressió, però també existeix el respecte.

En l'ofici del periodisme s'han de tenir molt clares les barreres que separen l'entreteniment de la morbositat o entre l'opinió i la mala educació. Salvador Sostres és una persona (no m'atreveixo a qualificar-lo de periodista) que disposa d'una columna a El Mundo i fa servir aquest espai per a difamar, per a exagerar, per a faltar el respecte i per a fer demagògia. A Pedro J. Ramírez li sembla bé. Si jo fos la directora d'un rotatiu com aquest, em faria vergonya.

Val més ignorar les seves provocacions. Perquè és aquest el seu objectiu, però posaré un exemple. Fa uns dies, una senyora de 48 anys, de Sabadell, directiva d'una empresa, mare de dos fills, treballadora i bona persona va morir d'esgotament mentre participava en la cursa dels Cavalls del Vent. És una competició que consta de 81 km amb un desnivell positiu de 6.000 metres i s'ha de completar en menys de 24h. Doncs bé, el senyor Sostres va dir que no "s'havia mort, que s'havia matat", que aquest tipus dactivitats es fan pel culte al cos... en fi, un seguit de vajanades que no vull repetir, però que demostren que parlava des de la ignorància. Conec a família directa d'aquesta senyora i sé que de culte al cos res. Practicava esport com una manera de superació personal, una actitud que després aplicava a altres àmbits de la vida. Fins i tot Josef Ajram va saltar en defensa d'ella. 

Com a periodista em vaig sentir avergonyida. Evidentment no tot val. I el cercle viciós va seguir el dimarts passat quan la Bibiana Ballbé, en el seu programa El Beestiari Il·lustrat del Canal 33, va entrevistar a l'escriptor Jair Domínguez. És un programa que presenta un format semblant a El convidat. Doncs bé, en un moment, la presentadora ofereix unes pistoles de plàstic a Jair Domínguez i col·loca a l'altra extrem de l'habitació tres dianes amb unes cares dibuixades. Una era la del Rei, l'altra la de Fèlix Millet i l'altra la de Salvador Sostres. 

Segurament la Bibiana Ballbé i el Jair Domínguez també rebutgen l'actitud de Salvador Sostres, però van caure en el seu parany. Van fer apologia de la violència de manera gratuïta, perquè van estar parlant sobre si matarien, torturarien o lesonarien els diferents personatges. Arran d'això, TV3 ha hagut de demanar disculpes públicament i la directora del programa ha dimitit. La Bibiana de moment segueix treballant. 

Una secció dels jutjats de Sabadell tanca per falta de tóner

Sí, ho heu llegit bé. Els fets van tenir lloc el dimecres de la setmana passada, quan es va acabar el tóner de la secció dels jutjats d'Instrucció i es van veure obligats a tancar. Els funcionaris no podien imprimir ni les sentències ni els interlocutoris ni fer fotocòpies ni res... i van optar per plegar. Les retallades han arribat a aquest extrem. Als mitjans de comunicació surten sovint notícies que expliquen com han repercutit a la sanitat i a l'educació, però la justícia acostuma a quedar relegada a un segon pla. I el meu instint periodístic em diu que es mereix un bon reportatge i que si es rasca una mica, sortiran moltes coses.
Els treballadors dels jutjats em van explicar que el material d'oficina arriba en compta gotes i això ha provocat tensions entre els treballadors de les diferents seccions. Comparen què tenen de més els uns que els altres, qui fa de més i qui de menys... Un dels fiscals afirma: "Les retallades estan perjudicant el nostre treball i d'això ningú en parla".
I tenen raó, així que ja us he fet una mica més conscients d'una realitat que es viu al nostra país. És veritat que la justícia és lenta, però ho és perquè està mal gestionada, perquè no s'hi inverteixen prou recursos i potser perquè a ningú li interessa que funcioni d'una altra manera. I tot plegat s'aguditza encara més en temps de crisi. Espero que s'arribi a una solució ben aviat.

PD: el que no podeu negar és que els jutjats fan molt de goig :)

Lady Gaga sopa amb Julian Assange

El món és dels que saben quines tecles tocar. Dels que són conscient dels seus límits i de com jugar les cartes que tots, al cap i a la fi, tenim a la mà. Lady Gaga és excèntrica i estrafolària, és una cantant i una addicte a la fama. I és més que això. El dilluns a la nit va visitar Julian Assange, el creador de Wikileaks, a l'Assemblea d'Ecuador de Londres, i es va quedar a sopar amb ell. En el seu cas, diria que va ser una excel·lent estratègia de màrqueting, una idea intel·ligent i captivadora. Sopar amb Assange és una manera de reivindicar i de posicionar-se al costat dels que avui diuen 'La veritat', dels que revelen els secrets obscurs de les forces governants.
Lady Gaga em va sorprendre i amb aquest gest em vaig adonar de la seva capacitat de reinventar-se, per comunicar un missatge i per arribar més enllà. Hi ha milers de noies que canten com ella i que toquen el piano igual o més bé que ella. Però només a una se li acudiria sopar amb Julian Assange. En aquest sentit, em recorda a Kate Moss, una altra dona experta que se sap com vendre.
La única conclusió vàlida a tot plegat és que per trobar feina no cal només tenir habilitats en l'ofici que es busqui, sinó que cal sobretot saber com vendre aquestes habilitats.