Efímer i transgressor

Jo sóc efímer, pujo i baixo, apareixo i despareixo. Els meus sentiments i el meu estat d'ànim pujen i baixen,  tinc una feina efímer i el dia i la nit són efímers. La meva vivenda és efímer i Sigmund Bauman diu que l'amor és líquid, que bé a ser alguna cosa semblant a efímer. Vivim en un temps en què el món es mou de pressa i fins i tot l'art és efímer. Evidentment, els cànons de bellesa i les modes són dos dels aspectes més efímers que hi ha, però en aquest cas em refereixo als grafits. El grafit té un valor afegit: tan sols dura unes hores, i aleshores es perd per sempre; és una conseqüència dels temps actuals.
Banksy és el pseudònim d'un grafiter que amaga la seva identitat; d'ell se'n saben ben poques coses: que va néixer a Bristol el 1974, i para de comptar. És autor d'obres conegudes i reconegudes arreu del món i aquest darrer estiu va exposar al Bristol Museum. Ara torna a ser notícia, ja que ha dirigit el film Exit through the gift shop, una pel·lícula-documental, en què les imatges han sigut enregistrades pel francès Thierry Guetta però ordenades al llarg d'un argument amb sentit per Banksy. Veure aquest documental és com espiar la vida dels artistes grafiters, que treballen de nit, al marge de la llei, però que senten la seva feina dins el cor i la fan servir com una eina d'expressió i de denúncia. Banksy treballa les seves obres amb rigor i detallisme i i dedica moltes hores, tan per crear la idea com per executar-la, potser és això el que li ha donat reconeixement mundial.
Però el film també posa damunt la taula la influència del mercat, del màrqueting i de la publicitat a l'hora de decidir quin artista triumfa i quin viurà en l'anonimat. Ja és de vox-populi que hi ha senyors que decideixen quins artistes exposaran a un museu i tindran recolzament i quins no... però, amb quin criteri ho fan? Tot plegat són preguntes que desperten aquesta trepidant pel·lícula i per tal que feu un tastet de l'obra, aquí sota teniu algunes de les obres del magnífic i transgressor Banksy.