La llengua és viva (I)

La manera d'expressar-se de la població varia, per això el Termcat va modificant els dicionaris en funció de les paraules que més utilitza la societat i fins i tot hi ha un diccionari dels termes normalitzats. En aquest sentit, és urgent que incloguin paraules, com 'carinyo' o 'làmpara' (qui diu làmpada?). D'altra banda, hi ha mots estrella que es posen de moda entre la població i que són com una plaga, estan a tot arreu. Ara les coses ja no passen, ara succeixen. I la gent no mira ni observa ni veu, ara la gent visualitza. Ni tampoc fem res, ara o realitzem o bé efectuem. Per si algú en tenia algun dubte, els diccionaris de sinònims existeixen i són ben gruixuts. Encara que la millor manera d'evitar aquests tecnicismes és llegint; el que fa brillar un text no són aquests mots estirats i aparentment cultes, és la manera com s'articulen les frases, els connectors que s'utilitzen o la coherència en estil i forma, per citar alguns factors que cal tenir en compte. I tot això s'aprèn llegint. La llengua s'ha de cuidar, perquè és el que ens identifica com a nació i el que ordena el pensament.

Federer, als teus peus

Jo sempre he sigut de les que deia que Federer era millor que Nadal. Fins i tot el 2008, quan Nadal va guanyar els Jocs Olímpics, el Wimbledon i el Roland Garros. És fàcil arribar a dalt de tot, i guanyar tots els títols d'un curs està molt bé. Però és que Roger Federer fa 268 setmanes que és el número 1. Només el superen Lendl (270) i Sampras (286). Ahir va fer història, va obtenir el quart d'Austràlia i, davant el seu joc elegent, implacable i la seva superioritat mental, va donar la sensació que Murray fos... vulgar. L'Escocès, quan es va acabar el partit va dir "Puc plorar com ell, però és una pena que no pugui jugar com ell".

Simplement: Federer, és un crack. Acumula 16 Grand Slams: sis Wimbledon, cinc open d'EUA, quatre Opens d'Austràlia i un Roland Garros. I encara li falta. Esperm que aquest 2010 es faci amb la medalla dels Jocs Olímpics i amb el Wimbledon! Ànims

Inexplicable

és evident que alguna cosa falla, ja que els polítics sembla que no tenen res més a fer que marejar-nos amb les acusacions, les insinuacions i les mentides al voltant de l'incendi d'Horta de Sant Joan. El bosc es va cremar el 20 de juliol de l'any passat, fa més de sis mesos, i encara ésfervent actualitat. Ningú té l'aplom d'admetre un error i tan Saura, com Baltasar, com els de CiU s'acusen els uns als altres; s'ha cnvertit en una picabaralla política. És evident que hi va haver errors greus en la gestió de l'incendi, i la mostra d'això és que cinc persones hi ven perdre la vida, i crec que hi hauria d'haver respecte pels familiars dels difunts.

Però el que més em preocupa és que l'origen d'aquesta cadena d'esdeveniments desafortunats rau en l'estupidesa humana dels dos joves que van encendre un foc a ple juliol, el van reanimar amb bombones de gas, no van alertar ningú fins l'endemà i a sobre van donar les culpes a un llamp. Però és que no s'acaba aquí, perquè van tenir temps de fer-se fotografies davant les flames. En què estavan pensant? I no és que fossin dos simples aventurers, sinó que havien treballat altres vegades en incendis forestals. Em sembla inexplicable que es pugui actuar aixi. Inexplicable i vergonyós.

La perfecció

L'altra dia, un bon amic em va preguntar si creia que la perfecció existia. Després de donar-hi moltes voltes, he arribat a la conclusió que no existeix. No hi ha res perfecte a la vida mundana; el que per a mi ho sigui, per a un altre serà la cosa més vanal. Amb tot, la perfecció en un sentit ideal, sí que existeix, la que ens imaginem. I he trobat la imatge que s'hi acosta més (i no és el mar! ;P) És l'escultura que va fer Canova al 1790 en què s'hi veu Eros (Déu de l'amor) a punt de fer un petó a Psique (Personificació de l'ànima). Ella ha estat adormida a causa d'un encanteri durant molts anys i Eros, que n'està enamorat, la desperta per poder ser al seu costat. Canova va centrar les dues boques just al mig de la figura, que té forma d'x, cosa que genera tensió. Segueix els cànons clàssics i tot i que està feta de marbre, capta l'escalf del cos humà. Però el més perfecte d'aquesta escultura no és la tècnica, sinó el que evoca. Veure com l'amor i l'ànima es fusionen és perfecte. Pel que fa a la resta, tot és imperfecte.

Que no ens enganyi

Realment, la impressió que es desprèn de l'evolució de Fèlix MIllet és que ha passat de ser un Senyor de Barcelona a un pobre home qualsevol. Però que no ens enganyi, darrera aquesta imatge de barba d'un mes i sota les mil capes de roba que vesteix, hi ha un espavilat que durant els últims deu anys ha robat fins 31,2 milions d'euros del Palau de la Música. Ens ha robat a tots i això no se li pot perdonar. ha de pagar pel que ha fet, per més descuidada que sigui la seva imatge!

Zapatero is blowing in the wind

Zapatero: "La tierra es del viento". (http://www.youtube.com/watch?v=aB7mwQ-pK64&feature=related)

Es pot ser més sensacionalista? Què vol dir aquesta frase? Ja se sap que els discrusos dels polítics es basen en frases i paraules que sonen bé i que no transmeten cap idea, però això ja és passar-se. És així com Zapatero va cloure la seva intervenció durant la cimera de Copenhague, aquesta cimera que tampoc ha servit per a res. Bé sí, ha servit per fer veure que estan conscienciats. No obstant, és evident que no hi ha respecte per la terra ni pel planeta. Mentre el capitalisme necessiti que la població consumeixi qualsevol cosa i es continui lluitant per ser el país més competitiu, es continuaran talant arbres, alliberant fums tòxics, desprenent productes químics per rius i mars, i escampant plàstics no degradables arreu... Potser després Europa serà el número del món, d'un món destroçat.

Vull despertar dins Avatar

Avatar és una pel·lícula genial, fantàstica, meravellos, espectacular, explosiva, emcionant, brutal, impressionant, delicada, aventurera, dolça, propera... Dura dues hores i quart, però no hi ha res que sobri ni cap escena en la que doni temps de desconnectar de la trama ni d’avorrir-se. Ni un sol segon, i ho diu una persona inquieta de ment (i de moviment).

Avatar reflecteix la divisió entre dos móns. Un és el nostre, el que coneixem fins ara i el que veiem i toquem amb els nostres propis ulls. Però d’aquí a uns anys, amb més tecnologia, més prestaciones, més rapides. L’altra, és un món màgic, on hi ha verd, on hi ha animals… on hi ha Vida. Les persones que hi resideixen no volen guanyar diners, ni acumular propietats ni béns, no es preocupen per consumir ni per tenir més que l’altra ni per guanyar. No tenen necessitats infundades. Són ànimes que viuen en perfecte simbiosi amb el seu entorn, respecten totes les formes d’energia que els envolta (ja sigui provenint d’un animal o de qualsevol planta) perquè creuen que tot, i tot vol dir tot, està connectat. Per tant, si mor una planta, mor una part d’ells mateixos. Diria que cap idea em sembla més bella que aquesta. És fantàstic. El públic sortia del film desitjant conèixer aquest espai de benestar, d’harmonia i de sentiments. Aquest anhel, es deu, en part, a l’impecable treball de fotografia, de realització i del treball fet a l’ordinador. Els creatius cuidne i adornen cada petit detall, per petit que sembli. El món d’Avatar, en el que només alguns s’hi desperten, és un món que està més a prop del que ens sembla. Només cal buscar en lloc adequat.