martes, 5 de octubre de 2010

La Dansa del ventre, de ritual a ball terapèutic



Abans de res, feu una ullada a aquest vídeo.

Us ha impactat?? efectivament, la ballarina sembla una serp. Es mou de manera sinuosa i elegant. I em té fascinada. Fa pocs dies, he començat un curs de dansa del ventre i he comprovat que ballar aquesta dansa encara és més gratificant que veure com els altres ho fan. Ni de bon tros, me'n surto igual. Però per algun racó es comença. He estat investigant, picada per la curiosistat d'entendre-la una mica, ja que ens queda molt lluny de la sardana, l'aerobic o el que estem acostumats a veure, i he llegit que potencia la feminitat de la dona, la bellesa i l'elegància dels valors femenins.
L'origen de la dansa del ventre és incert. Se sap que és anterior al monoteisme, que pertany a una època en què es venerava el poder de donar vida a i es feien rituals i ofrenes a les deïtats de la fecunditat i la fertilitat: Isis, Venus, Afrodita, Astaté, etc. Cada un dels moviments té un origen ètnic concret, una història i un perquè. En aquestes danses l'abdomen juga un paper principal, per ser el receptacle de la vida i la font de la fecunditat. Més tard, aquesta antiga tradició es transforma i s'adapta en les funcions profanes d'entreteniment o fins i tot de ritual terapèutic. Per les seves qualitats, era una dansa que es practicava també en el moment de donar a llum. Les ballarines es posaven al voltant de la futura mare i feien moviments circulars amb la cadera, de manera que activaven una energia que ajuda a la mare que està de part i fa que no estigui tan sola en un moment tan delicat com aquest.
Tècnicament, la dansa del ventre es basa en una combinació de moviments fluids de tipus circular i ondulatori amb altres de més secs en forma de sacsejada o vibracions. No és una tècnica gaire complicada, perquè és una dansa que es deixa portar pels sentiments i la intuïció, i no per la raó ni per la coordinació de cada pas. És una dansa pensada per gaudir.
Aisxí que us animo a que ho proveu.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Algú ho havia de dir!