miércoles, 13 de octubre de 2010

Ser una perla

El destí és imprevisible, tot gira i mai se sap què ens trobarem al camí. De vegades, la vida ens posa a prova i ens demana que ens superem i demostrem fins on som capaços d'arribar. De vegades, un ésser estrany, una situació escabrosa es cola dins la nostra estudiada rutina i ens altera, ens fa dubtar i ens fa tentinejar. Com una perla, hem d'embolcallar el que ens torba, depurar-ho i destil·lar, s'ha de treballar per tal que ho acabem convertint en alguna cosa millor, més bonica i que ens fa més forts. És molt curiós el funciomanet d'alguns moluscos, ja que quan un cos extrany que es cola, de manera accidental o provocada, dins la seva closca, activen un sistema de defensa que desencadena diferents reaccions químiques i que dóna com a resultat una preciosa perla com la de la imatge. Sens dubte, m'encanta ser una perla, en el sentit més ampli de l'expressió.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

Algú ho havia de dir!