martes, 7 de septiembre de 2010

Com si fos un llibre

Avorrida, la Mercè va aixecar els ulls dels apunts d'Estadística Aplicada a la Publicitat i va mirar el rellotge. Eren dos quarts de set de la tarda, i tan sols va haver d'esperar uns segons perquè ell entrés per la porta principal de la biblioteca, amb la jaqueta texana de sempre, i s'assegués. Els ulls se li havien enganxat a aquell noi d'aspecte calmat que, tanmateix, a ella li disparava l'adrenalina. La Mercè brillava des de la seva discreta posició mentre observava com ell treia el llibre de la motxilla i rellegia la portada i el títol. Sentia com les seves mans enormes i suaus resseguien el contorn de les pàgines per trobar el punt i obir el llibre per on l'havia deixat la darrera vegada. Amb la primera frase del text, els dos volaven lluny de la biblioteca. Ell viatjava a algun lloc estranger, però seguia passant pàgines amb delicadesa, com si tingués a les mans el tresor més valuós. Ella no podia evitar d'imaginar-se quina sensació li produïrien aquells dits fregant la seva pell i tan sols desitjava ser un d'aquells llibres.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

Algú ho havia de dir!