martes, 21 de septiembre de 2010

Croàcia, un país fascinant (i II)

Un dels últims dies del viatge, érem a un mirador d'Aplit i li vam demanar a un senyor que hi havia per allà que ens fes un fotografia. Aquest home, tot seguit, ens va explicar la profunda crisi que es cerneix sobre el país i, en concret, sobre Split. Resulta que les bones universitats són tan sols a la capital, cosa que obliga molts estudiants a marxar i, de vegades, opten per l'estranger. El sector de la construcció ha sigut també un dels més perjudicats, i és fàcil trobar-se cases abandonades o cases a mig fer. Dóna la sensació que són ells mateixos que se les van construint de mica en mica, per això n'hi ha que són de totxana, altres tenen el ciment però no estan pintades, altres tan sols compten amb l'estrucutra... Però el que és més greu, són les inmenses construccions hoteleres a mig fer i abandonades a la seva mercè a primera línia de mar. Quin mal als ulls! Tot plegat em va fer adonar de la realitat d'un país que tot just s'allibera del seu passat comunista i de la Guerra de la Independència, dos factors que l'han desgastat. Ho fa en un moment en què hi ha crisi econòmica. Encara hi ha moltes coses per fer, amb una incipient societat del benestar, cosa que explica l'absència d'immigrants. Està a les mans dels seus polítics i depèn d'una bona gestió per poder ser competent en el mercat mundial. Jo li veig molts beneficis, ja que té mar i podria ser una potència marítima; té boscos i cultius i podria ser un gran exportador. És una mina turística. A veure si aconsegueix adehrir-se finalment a la Unió Europea, crec que significaria una gran pas endavant.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

Algú ho havia de dir!