Berlusconi, la crònica d'un president patètic

És reprobable que un boig tiri una estatueta del Duomo de Milà a la cara de Berlusconi. Hauria d'haver escollit un altre projectil, alguna cosa que no fos un santuari, per exemple. No, és broma, amb la violència tan sols es genera violència. El cas és que l'agressor, Massimo Tartaglia, de 42 anys, ha incendiat un debat al voltant de la figura del president d'Itàlia. A internet, hi ha una lluita oberta entre els seus defensors i els detrectors. Tot plegat, el farà tocar de peus a terra? És el representant d'un país ric en cultura i art i acomodat en una història fructífera. Al mateix temps, però infectat per una màfia poderosíssima que ontrola més del que ens poguem imaginar, tal i com va denunciar Roberto Saviano al seu llbire Gomorra. Sigui com sigui, Itàlia és un país que es mereix un president amb dignitat i moral, un president que s'abstingui de controlar els mitjans de comunicació (estem parlant de televisió, ràdio i premsa) i que es dediqui a fer política. Berlusconi és un vell de setanta-tres anys que, segons el meu parer, hauria d'anar pensant en jubilar-se.