viernes, 27 de noviembre de 2009

Gràcies

A mesura que m'he anat fent gran, una dimensió que ja existia ha pres relleu i volum al meu costat. S'acostuma a dir que fer de mare és difícil i ara reconec que he estat una filla difícil. Circumstàncies de la vida m'han fet adonar que les mares són aquella escalfor que et consola un dia d'ensopiment, són una carícia en el moment adequat. Amb les seves mans protectors ajuden a tirar endavant, donen ànims, afecte i comprensió. Amb una mirada saben si hi ha alguna cosa que et preocupa i intenten desembussar el maldecap. Probablement, fer de mare és una de les tasques més difiícils de complir. Han d'estimar, han de ser allà, disposades a ajudar quan algú ho necessita. Han de ser pacients però a la veada fermes. Per tot això, avui dedico una cançó a totes les mares del món i sobretot a la meva, que sempre la duré dins meu.

1 comentario:

  1. I will immediately grasp your rss feed as I can't to find your e-mail subscription hyperlink or e-newsletter service. Do you've any?
    Kindly allow me know in order that I may subscribe.

    Thanks.

    My webpage ... Zahngold Wert

    ResponderEliminar

Algú ho havia de dir!