Avatar és una pel·lícula genial, fantàstica, meravellos, espectacular, explosiva, emcionant, brutal, impressionant, delicada, aventurera, dolça, propera... Dura dues hores i quart, però no hi ha res que sobri ni cap escena en la que doni temps de desconnectar de la trama ni d’avorrir-se. Ni un sol segon, i ho diu una persona inquieta de ment (i de moviment).
Avatar reflecteix la divisió entre dos móns. Un és el nostre, el que coneixem fins ara i el que veiem i toquem amb els nostres propis ulls. Però d’aquí a uns anys, amb més tecnologia, més prestaciones, més rapides. L’altra, és un món màgic, on hi ha verd, on hi ha animals… on hi ha Vida. Les persones que hi resideixen no volen guanyar diners, ni acumular propietats ni béns, no es preocupen per consumir ni per tenir més que l’altra ni per guanyar. No tenen necessitats infundades. Són ànimes que viuen en perfecte simbiosi amb el seu entorn, respecten totes les formes d’energia que els envolta (ja sigui provenint d’un animal o de qualsevol planta) perquè creuen que tot, i tot vol dir tot, està connectat. Per tant, si mor una planta, mor una part d’ells mateixos. Diria que cap idea em sembla més bella que aquesta. És fantàstic. El públic sortia del film desitjant conèixer aquest espai de benestar, d’harmonia i de sentiments. Aquest anhel, es deu, en part, a l’impecable treball de fotografia, de realització i del treball fet a l’ordinador. Els creatius cuidne i adornen cada petit detall, per petit que sembli. El món d’Avatar, en el que només alguns s’hi desperten, és un món que està més a prop del que ens sembla. Només cal buscar en lloc adequat.
Hem fet la crítica gairebé a la vegada! La peli està bé, sobretot el món de Pandora. És que dotze anys dedicats a fer-la, Déu ni do! Bon Nadal guapa!
ResponderEliminar