domingo, 8 de enero de 2012

Paraules com punyals

Avui, la paraula està infravalorada. Molts, parlen per parlar, venen fum i diuen el que no senten i el que saben que serà molt difícil que puguin dur a terme. Per exemple, els polítics, els anuncis. Els comercials, la premsa, les notícies, la ràdio. Fins i tot l'església durant tants anys ha fet servir la parula de Crist amb objectius poc... lícits. O quantes atrocitats es fan en nom de l'amor. Però això ja se'n va per la tangent.
La veritat és que no fa falta anar gaire lluny per adonar-se que es diuen coses impulsivament, sense pensar en les conseqüències ni en la responsabilitat de complir el que es diu. Tinc la sensació que la gent gran no és tant així. La gent gran d'avui és d'una altra època i en la seva època no prometien més del que podien donar. Això honra les persones.
En canvi avui es fan servir les paraules per convèncer, per vèncer, per enganyar, per seduir. I fan mal.
Segur que més d'una vegada us ha passat que noteu, que intuïu o que heu observat algun sentiment, un canvi, una sensació X. I fins que no la verbalitzeu en veu alta, no agafa tota la dimensió de certesa o de credibilitat que té. Doncs a el que em refereixo és exactament a això, però utilitzat a l'inversa. Pels casos en què es parla sense pensar i sense respecte. O pels que parlen de literatura i fa anys que no es llegeixen un llibre. Tan de bo s'ho llegís l'única persona que vull que s'ho llegeixi. Tot i que és bastant improvable perquè no llegeix mai. I, tot i així, s'atreveix a donar lliçons. És que no m'havia passat mai això de tenir un cap que no llegeix, ni li agrada la lectura ni s'ha llegit més d'un paràgraf dels milers (és un dir, no n'he fet tants) de textos que m'ha demanat que escrivís. Diu que aquests textos (els que escric amb el meu esforç) són un mal colateral. Resem perquè tingui paciència fins l'última dia i no l'engegui on es mereix anar. I des d'aquí una crida a complir el que es diu i a prometre tan sols el que es pot dur a terme. I també a parlar amb respecte.

10 comentarios:

  1. La meva cap em va trobar un dia llegint un llibre de camí a la feina, del metro a la porta de l'empresa, com faig cada dia. Em va dir, gairebé dient-s'ho a ella: 'ui, llegir llibres... quant temps perdut quan podries estar llegint articles científics...'. No mereixia resposta, és clar.

    El que ja no tinc tan clar és que a dia d'avui es faci més mal ús de la paraula que fa temps. Em sembla que ara es parla més, en general, hi ha més comunicació. Però l'ús és igual de dolent.

    ResponderEliminar
  2. Aquells que menys serveixen són els que més manen. Però cauen, perquè estan fets de fang! Tu llegeix, que ell/a és un ruc vestit de sobèrbia...

    ResponderEliminar
  3. Sento com transpiren l'amor i els bons sentiments envers el teu cap... que bonic!!

    Saps què? Hi ha una cosa que consisteix en agafar un ninotet que contingui alguna cosa d'una persona (en el teu cas, el teu cap), i clavar-hi unes agulletes... vudú, n'hi diuen. Potser t'interessa el tema! =D

    Ànims!

    ResponderEliminar
  4. hahahahaha yàiza quina gràcia! notes amor, eh! xDDDD trobo que m'has donat una molt bona idea!! xD
    després d'escriure aquest post m'he quedat més descansada, en sèrio... però hi ha un petit percentatge de possibilitats que llegieixi el bloc. aixi que val més que actualitzi aviat, perquè si no...
    gràcies pels ànims, cantireta! :) ja ho pots ben dir ja, la lectura és cultura. i tan de bo tingués una mica de respecte...

    XeXu, la teva jefa també té tel·la, però com a mínim llegeix, encara que només siguin estudis científics... el meu ni tan sols això.
    en fi, paciència, que és la mare de la ciència1 :)

    ResponderEliminar
  5. NO ús queixeu tant que el meu cap per no saber quasi no sap ni escriure i de llegir com a molt les fotos del diari......
    Una demo: tinc sobre la taula un paper d'ell: faxis (facis), beigi (vegi), baxa (baixa) i així un munt més que moltes vegades encara em provoca un somriure.......Agafa-t'ho bé i paciència

    ResponderEliminar
  6. ara que ho dius, si que hi ha vegades que parlo sol...

    ResponderEliminar
  7. Benvinguda al club dels que treballem per a Imbècils, No-mànagers i Gossos Beta!!! Tranquil·la, un dia tu i jo heretarem la terra o farem una revolta amb un somriure als llavis.

    ResponderEliminar
  8. Em consola profundament saber que hi ha caps ineptes. la veritat és que sempre havia treballat en entorns de diari o revista o gabinets de comunicació i mai m'havia trobat amb res semblant. Un company meu diu que l'últim llibre que es va llegir és en zoo d'en Pitus. En fi... ineptes! :)sí, alyebard, jo estic preparada per la revolta! el futur comença avui, com diuen a Els MiserableS
    i 007, xD parlar sol és molt sa... xD això el bond de veritat també ho fa, es veu a les pel·lis! xD

    ResponderEliminar
  9. Si tens ocasió llegeix-te "How to work for an Idiot". El trobaràs a la xarxa ;) Ja veuràs,ja.

    ResponderEliminar
  10. Les paraules són, possiblement, l’element més apreciat que pot arribar a tenir l’home. Les paraules ens capaciten i incapaciten a la vegada. Quants cops una paraula no ens ha corferit, ens ha fet pujar els colors, ens ha fet somriure o ens ha fet plorar ?
    És tant més important la paraula que la lectura. La paraula ens atorga la capacitat de la negació i l’afirmació més immediates; ens atorga la capacitat de la interacció; ens atorga la capacitat de la defensió, de la visceralitat contenciosa i de la cerebralitat continguda.
    Si la paraula ens extraverteix i ens fa còmplices de la quotidianitat compartida, la lectura ens introverteix i ens transporta a mons imaginaris i, sovint, desitjats.
    El problema de tot plegat radica en la incapacitat de molts, no de no saber llegir. Radica en la incapacitat de no saber entre llegir, interpretar i, sobre tot, escoltar. El problema radica en no voler dir i en no saber dir.
    El problema radica en l’hedonisme subjacent a molts organismes que encara creuen en la superioritat dels uns cap als altres i que viuen abstrets en un ego sum a perpetuïtat.
    Resumint, que tant important és volar com aterrar. Lectura i diàleg. Què més demanar? Aquí, en aquesta alquímia, és on l’home es converteix en persona i adquireix la racionalitat. A l’exterior, tot és banal i inútil.
    Anna, segueix estant dins el cercle. Tu ets i estàs. Jo també. Jo no vaig ser mai el teu cap. Vaig ser costat.

    ResponderEliminar

Algú ho havia de dir!