domingo, 15 de enero de 2012

No me llames Dolores llámame Lola

Si m'haguessin batejat amb aquest nom, tinc molt clar que em faria dir Lola. Un nom transmet un missatge, i en aquest cas es veu claríssim. Fa temps que dono voltes en això dels noms i, com en molts temes, a mesura que estires el fil, t'adones que hi ha tot un món al darrera.
Cada país té les seves modes, les quals diuen molt sobre la manera de ser de cada cultura. Hi ha noms que són més o menys comuns arreu, com Josep, David, Cristina, o Maria. Però d'altres no. Us imagineu un anglès que es diguiés Conception (Concecpción) o Immaculada (Immaculated?) o Dolores (Pains)? És graciós. Trobo que diu molt sobre una Espanya cristiana, antiquada i arrelada a les tradicions de sempre. Per sort ara les coses estan canviant i es porta: Valentina, Martina, Lucía, Cloe o Júlia per a elles. I Pol, Oriol, Marc, Pau o Mateu per a nens. La llàstima és que d'aquí uns anys n'hi hauran a centenars i ja no seran tant atractius. Per això jo crec que el millor que es pot fer és fugir de les modes. Però tampoc cal passar-se de modern i batejar els teus fills amb el nom d'Apple (la filla de Cris Martin i la Gwineth Paltrow) o dir-li Brooklyn (el fill dels Beckham) o Suri (la del Tom Cruise, tot i que aquest nom m'agrada).
És molt difícil batejar i és una cosa que s'ha de fer bé, perquè després coneixes a gent que no tenen cara d'aquell nom. I tinc una amiga que no s'enrecorda mai d'alguns noms perquè diu que aquella persona no fa cara d'aquell nom. De fet, diu que Anna no fa per mi. Que faig més cara de Montse, de Magda o de Mireia. Diu que em falta alguna cosa amb M. I la veritat és que jo de petita, quan estava aprenent a escriure, no sabia separar les enes d'Anna i escrivia Ama. Curiós xD
En fi, Anna m'està bé. Ara no canviaré. I estic contenta de dir-me'n, perquè n'hi ha realment de lletjos. A la meva feina cada dia sento noms de gent i tinc un rànking dels tres pitjors noms.
En el número 3: Tranquilina.
El 2 és per Bonconsell (home)
I al pòdium, trobem: Espíritu Santo.
Juro que exiteix. Com si no fos prou greu, va batejar una de les seves filles amb aquest nom!!!
En fi, que no em puc queixar! :)

14 comentarios:

  1. Només faltaria que et queixessis, Anna és un nom molt maco, molt comú i normal, però per això maco, allunyat d'algunes collonades que es posen a dia d'avui. Jo sóc de noms normals, però bonics. Està clar que n'hi ha de molt lletjos, curiosament els que comencen amb M no estan malament, em solen agradar.

    Ara, si vols perdre un comentarista, canvia't el nom a Lola. Dolors és poc afortunat, però Lola és una ofensa per les orelles. Ei, tot són opinions, eh... però Lola...

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. uatla com mola que ara es pot respondre un per un! genial!

      Doncs res, per gustos colors, evidentment. Però jo Lola ho associo a festa, a broma, a sevillanes i a bon rotllo. I per això m'agrada. I també a una cançó de Pastora.

      però crec que no se m'ha entès. No em vull canviar el nom, eh!! m'agrada Anna, però aquest títol del post és com una frase feta que amaga un significat entre línies. vol dir que la vida no s'ha d'agafar pel costat dolent, sinó pel positiu. vol dir això. ainsss s'ha d'explicar tot, eh!

      XeXu, què vol dir que perdria un comentarista si em canvio el nom?!! una ofensa per les orelles?!!! mare meva, pobres Loles. Tu que t'has rebatejat com a XeXu hauries de ser molt més comprensiu. Dic jo eh! ara m'hauria de canviar el nom només per tocar-te la moral. xD és broma, no ho faré, però... en fi, que Lola és molt maco. xD

      Eliminar
  2. Lolaaaaaaaaa!! Hahahaha! La veritat és que no conec cap Lola, però el nom no m'entusiasma, tampoc. Conec una Loli, això sí, però té l'edat de ma mare, així que no em sembla un nom gaire proper. I estem acostumats a sentir Dolors com a nom, però si t'hi pares a pensar, és ben trist dir-se així!!

    Pel que fa els noms que anomenes com a noms que es porten... bé, sobretot els dels nois, i també Júlia, trobo que ja n'hi ha a patades. A la meva classe tinc tres Júlies (i és un nom que m'agrada, eh!), però conec molts Paus, molts Marcs, força Oriols i Pols...

    A mi m'agrada el meu nom, és original i m'agrada com sona i com s'escriu, però l'inconvenient de ser impronunciable per molta gent, em fa pensar que si mai he de posar noms a criatures al meu càrrec, miraré de trobar un nom maco, original, però senzill de pronunciar, escriure i retenir. Pel bé de la criatura! A més, m'agradaria que fos un nom catalanet, catalanet...

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. En fi, què hi farem, veig que això de Lola no ha tingut èxit. Quina llàstima, amb el que m'agrada a mi. I és també una cançó de Pastora, la Lola, que diu això. Em prota molt bons records i la trobo genial, simplement. Això dels noms és... un tema complex, sens dubte!
      I crec que s'han de tenir en compte moltes coses a l'hora de batejar. Qui no té un all té una ceba, com fa la dita! xD

      Eliminar
  3. Juro que és veritat el que vaig a dir ja que les fonts són directes i de confiança. Una criatura que va arribar a aquest món vas ser anomenada Iloveny. A la pregunta obligada als pares de perquè li posaven aquest nom tan estrany la resposta va ser que l'havien vist a una samarreta i els havia agradat molt. A la samarreta hi posava "I love NY". La realitat supera la ficció!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. hahahaha Iloveny! a veure, que no queda del tot malament, però és fort que sigui per això que dius... oh my god! xD pobre nano, quan sigui gran li diran I love NY! la broma està servida! xD

      Eliminar
  4. Això dels noms és ben curiós....hi ha com tongades, modes suposo o imaginari col·lectiu, fa anys va tocar un munt de Jessica, Jennifer, ...a mi el nom que em van posar no m'agrada gaire però és clar el nom era popular llavors quan vaig néixer...per sort no em van posar Primitiva ( que existeix i no té res a veure amb la loteria) o Justa o Purificació ...per sort m'he pogut batejar blocairement i mira ....si et vols dir Lola o com vulguis a mi m'està bé....

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Et dius Elvira, oi? doncs jo el trobo bonic. Tinc vàries mares d'amigues meves que se'n diuen i el trobo molt maco. Ara se sent poc, però té el seu què. A més, a Granada és molt famós, que hi ha la porta de Santa Elvira. No sé, jo el trobo xulo. Ara bé, Primitiva? Justa? fatal... xD i sí, Lola és xulo! :)

      Eliminar
  5. Hi ha gent que es passa molt.....vaig escoltar un que li va posar al seu fill Wembley....en honor a la copa del Barça...té tela

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. hahahaha ja veus, la gent es passa... en fi, no hi ha res com tenir serín al cap! xD

      Eliminar
  6. Tens tota la raó: el nom fa la persona, d'alguna manera. Potser no sempre, però sovint trobo que sí. Jo no sé si t'escau Anna, no et conec, però en tot cas, mira, potser al blog podries posar-hi el teu nom de plume: "Montse, la del pla C"! ;)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. hahahaha, sí seria una alternativa! però va, encara que no m'escaigui, és el que tinc, i la veritat és que em queixo molt, però tampoc em desagrada del tot...

      Eliminar
  7. Espíritu Santo?!! aquesta persona sap que es pot canviar el nom?

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. hahahahaha doncs per si això fos poc, a la seva filla també li va posar espíritu santo, i es feia dir Espiri. per sort, a la tercera generació van optar per abandonar aquest nom! xD deunidor!

      Eliminar

Algú ho havia de dir!