lunes, 26 de septiembre de 2011

57 anys de casats, felicitats!

Els meus avis han celebrat aquest passat diumenge el cinquanta-setè aniversari de casats. Això significa 57 anys l'un al costat de l'altra, 20.805 dies avançant de costat, 499.320 hores sota el mateix sostre. S'estimen, es respecten i s'accepten tal i com són. Encara van agafats de la mà i es miren als ulls i riuen. Són adorables. Evidentment, discuteixen, perquè discrepen en opinions i en maneres de fer. Malgrat tot, crec que la diversitat això és sana i enriquidora per la salut d'una parella. Ells dos simplement no podrien viure l'un sense l'altre.
Em pregunto jo si avui en dia seria possible viure tants anys amb la mateixa persona. D'aquí cinquanta o seixanta anys més tindré amics que portin tants anys l'un al costat de l'altra?? La meva àvia diu que avui en dia ja no s'aguanta res, que a la mínima que alguna cosa no funciona, les dues parts es rendeixen. Pensen: amb tanta gent com hi ha al món, perquè he d'aguantar aquest pesat/pesada? És molt fàcil els tràmits de separar-se. I potser s'hauria de valorar més la vida en comú, el que s'ha construït amb la parella, la complicitat que hi ha i el que s'ha compartit.

Jo, quan m'enamoro, em penso que serà per tota la vida. Una part de mi n'està convençuda. Però sempre hi ha un recel, alguna cosa que et frena. Una vida són molts anys, i les persones canvien, i és molt difícil que les dues canviïn en la mateixa direcció. Per això, no puc parar de pensar que els meus avis són uns cracks, perquè s'han sabut respectar i fer feliços gairebé cada dia de la seva vida, i m'encanta. Felicitats i per molt snays més!

3 comentarios:

  1. A la teva àvia no li falta raó en l'anàlisi de la situació actual, com en tot en general, som així avui en dia. Molt bé tot, fins que les coses van maldades. Aquí hi ha dos vessants. Primer, que s'ha de saber aguantar una mica si realment estimes l'altra persona, que estimar és saber cedir també. Per altra banda, aguantar al costat d'una persona només perquè t'uneix un vincle sagrat com el matrimoni, als meus ulls és una ximpleria. Així que s'ha de buscar un terme mig entre la fidelitat obligada i patida de les nostres generacions anteriors, i la promiscuitat d'avui en dia.

    Els teus avis són un exemple i una esperança per aquells que creiem que és possible estimar per sempre, tot i ser molt conscients que cal tribar una persona adient. Una vida és molt llarga, com dius tu, però la mentalitat ha de ser aquesta, viure la relació com si hagués de durar sempre. I ja sabem que després les coses es torcen, però si comencem pensant que es torçarà, segur, però segur que no anirà enlloc. Tenir l'exemple dels teus avis espero que t'animi i t'ajudi en creure-hi.

    ResponderEliminar
  2. Otro tema harto complicado. También es verdad que nuestros abuelos son de otra época.
    Lo que sí es cierto es que hoy en día a cualquier cosa se le sigue llamando amor; hasta la gente habla siempre del "primer amor", cuando la mayoría de veces solo es un primer rollete o lo que sea.
    Mucha gente de hecho seguramente pasará toda su vida sin conocer de verdad lo que es estar enamorado (y que eso conlleva felicidad y también mucho sufrimiento), pero otros sí sabrán lo que es; seguro que tus abuelos lo saben, sino difícilmente seguirían sonriéndose y demás.

    ResponderEliminar
  3. Completament d'acord, Xexu, tal i com dius s'ha de buscar un punt mig. I crec que si estàs convençut que l'amor de veritat (el de donar-ho tot) existeix i val la pena viure'l (amb algú qye valgui la pena, és clar), es pot acabar trobant. de totes maneres, també val a dir que avui dia s'ha de triar bé la parella, perquè hi ha gent molt rara. De totes maneres, jo no perdo l'esperança.

    Si jordi tal y com tú dices hoy día hay una crisis de conceptos y la gente no tiene muy claro lo que es el amor ni lo que significa amar. Sin embargo, yo opino que el amor es lo más grande que hay en esta vida y amar siendo correspondido es maravilloso. Mis abuelos seguro que han tenido momentos de todo, pero han salido adelante y ahora están bien, así que son unos cracks! ojalá yo pueda decir lo mismo algun dia! :)

    ResponderEliminar

Algú ho havia de dir!