El president Pujol té les seves idees polítiques i s'hi pot estar més o menys d'acord. Però el que està clar és que se sap riure de si mateix. Em va fer molta gràcia els comentaris que feia sobre la cançó Jennifer, del grup Els Catarres, durant el seu discurs per la Diada de Catalunya, el passat 11 de setembre. La lletra de la cançó diu: "Voto Convergència i tinc somnis eròtics amb en Jordi Pujol" i ell s'ho pren com algo fort, però un elogi al capdavall. El somriure és el llenguatge universal de la gent intel·ligent i riure's de si mateix és el primer pas per aprendre a parlar-lo.
En el seu discurs també afirmava que aquí no hi ha amors prohibits i gairebé convida els interlocutors a casar-se amb una Jennifer. Aprofitava l'avinentesa, però, per fer un pas més enllà, massa enllà. Es lamenta que les Jennifers, al cap de molts anys de viure a Catalunya i potser fins i tot de tenir fills amb esl Catarres, no parlin el català. Evidentment, conec casos que el contradiuen. Però malgrat tot, m'alegro que se sàpiga riure de si mateix.
Sens dubte, Catalunya és un lloc genial per viure! :)
En el seu discurs també afirmava que aquí no hi ha amors prohibits i gairebé convida els interlocutors a casar-se amb una Jennifer. Aprofitava l'avinentesa, però, per fer un pas més enllà, massa enllà. Es lamenta que les Jennifers, al cap de molts anys de viure a Catalunya i potser fins i tot de tenir fills amb esl Catarres, no parlin el català. Evidentment, conec casos que el contradiuen. Però malgrat tot, m'alegro que se sàpiga riure de si mateix.
Sens dubte, Catalunya és un lloc genial per viure! :)
Pujol, independentment de les seves idees, és un tros de crack dotat d'un humor finíssim i un gran talent per l'anècdota. Un Joan Capri que, per cojuntura, va acabar fent de polític.
ResponderEliminarcorrecte òscar, molt ben vist! :) haha m'agrada la idea de comprar el jordi pujol amb joan capri. ara que s'ha fet gran ha obert la porta de la ironia i la comicitat i crec que els polítics, encara que estiguin al mig de la palestra, haurien de tenir més capacitat per riure's de si mateixos i acceptar els seus errors. Tanmateix, en aquest país sembla que ningú s'equivoca mai, sempre són els altres... en fi, què hi farem
ResponderEliminar