Alt risc

Avui dia, llegir el diari, escoltar les tertúlies radiofòniques del matí o mirar el telenotícies han esdevingut activitats d'alt risc emocional, ja que poden ser el detonant d'una depressió desenfrenada. És evident que hi ha crisi i sembla que Occident se'n va a la deriva. Europa, sí, el continent que ha viscut en opul·lència econòmica els últims segles, sí. L'Europa de la democràcia i dels drets del poble, l'Europa que s'ha deixat seduir pel capitalisme consumista, l'Europa que vetlla pel benestar social, per l'educació i per la sanitat públiques i que s'omple la boca parlant d'ètica... sí, aquesta Europa és que ara perd aigua per tot arreu. No obstant, a diferència d'altres crisis, d'aquesta costa més veure'n el final. Alguns ja veien a venir que l'especulació provocaria un caos general; de fet, hi ha professors universitaris que preveien la fallida des del 2000. Però si el sistema anava proporcionant beneficis, perquè canviar? I ara, milions d'aturats, un dèfitic públic i privat insostenible... No obstant, els mercats bursàtils continuen fent de les seves i els brokers venen i compren accions per valor de 300 €, per cada 3 € de reals. Com s'entén, això? I tot plegat, en un entorn de líders corruptes que es preocupen pels seus interessos. És evident que les coses estan canviant, perquè ni els polítics, ni els banquers, ni els empresaris, ni els del Club Wilberg saben com solucionar aquesta crisi. Potser caldrà que les persones siguin més austeres, potser caldrà que aprenguem a compartir amb els conciutadans i a ser, per tant, menys individualistes, més respectuosos amb el medi ambient i menys avariciosos. Ja se sap el que diuen els de màrqueting: una crisi és una oportunitat, i ha arribat el moment de fer un gir de 180 graus.