A taboo burlesque encara el persegueixen els tabús

Un estudi revela que les úniques dones més ben pagades que els homes en un determinat esport són les de natació sincronitzada. Això té una explicació lògica: que els homes no el practiquen, aquest esport. Tan trist com cert. Les desigualtats entre homes i dones són escandaloses i no només en l'aspecte dels sous. Nosaltres, les dones, sempre hem estat maltractades per la moda. Durant centenars d'anys hem hagut d'enfundar-nos dins els corsets (aquella muda que impedeix la respiració i que indueix a l'asfixia). A més, ens hem d'enfilar damunt de talons, que tot i que estilitzen la cama i el cos, són perillosíssims i poden provocar esguinsos i trencaments d'os. Però el drama no acaba aquí. El cos de la dona sovint és utilitzat com a reclam, és a dir, s'associa una dona bonica a, per exemple, un cotxe, un rellotge, un perfum... Els espectacles de cabaret són un altre exemple, ja que en ells hi ha absència d'homes. Taboo Burlesque (cliqueu al VÍDEO per tenir una idea del que és) invadeix l'Apolo el darrer dijous de cada mes i l'escenari s'omple dels sons, dels ritmes i de les dones que hi havia al conegut barri xino durant els quaranta i els cinquanta. És un xou ple de sensualitat, de força i de dinamisme. Hi ha una banda tocant en directe i actrius d'streaptease. La pena és que l'únic home que sortia era per empassar-se un collaret metal·lic i per deslligar-se d'una camisa de força.