lunes, 16 de noviembre de 2009

microrrelat - títol: Malalt de l'autoestima

Tanco els ulls fort durant deu segons i reuneixo les meves forces per imaginar que tu no estàs aquí ingressada; imagino que ja no et pots morir en qualsevol moment. Vull aconseguir una màquina del temps per avançar tres mesos i tornar-te a tenir al costat, recuperada, sana i forta, com tu eres. Res ni ningú ens havia separat mai tan com la teva malaltia. Ningú va dir que seria fàcil i és el millor que podia passar, perquè t'has anat destruint cada dia una mica. Cada dia, cada minut, cada segon eres més petita, més insignificant. Crec que ho feies sense ser-ne conscient, però tampoc ho volies arreglar. No vull estar vivint això, no vull sentir res, vull ser una pedra. A mi em fa mal veure't així, però i el mal que tu mateixa t'has fet? Em vénen ganes de tancar els ulls, donar l'esquena i plorar. Però hi ha moments per tot. I ara és moment de pensar en el que vam compartir, el que em vas ensenyar, i de seguir endavant, perquè és l'únic camí que puc recórrer per ajudar-te.

2 comentarios:

  1. Guapa!així m'agrada, sense oblidar els micros!;) Me l'he hagut de llegir dues vegades perquè m'havia perdut(també s'ha de dir que ahir a la nit no estava al 100%) però m'ha agradat el títol i la idea!
    M'agrada això de ser breu :)

    ResponderEliminar
  2. cal estimar-se fins i tot en els mals moments. Especialment en els mals moments

    ResponderEliminar

Algú ho havia de dir!