La dona pop

Ni Cat Woman, ni la dona tot terreny d'actimel, ni res d'això. La dona d'avui és la dona pop, amb les seves evidents limitacions, però, no es pot negar, una dona miraculosa. Ha de cumplir les exigències d'un món de treball cada vegada més competitiu i que, dissimuladament, prefereix més el sexe masculí (només cal veure les discriminacions salarials). Ha de dedicar hores a les tasques de casa, una feina com qualsevol altra, encara que no sigui remunerada. Ha de tenir temps pels fills (en el cas que en tingui). Temps per la parella, pels amics, per la família, temps per ella mateixa (el més important)... D'això se'n diu conciliar vida laboral i familiar? En els últims cinquanta anys, la forma d'organització de la societat ha canviat, és cert. Però em pregunto què hi hem guanyat, les dones. Fa més de dos mil anys que la dona la van relegar al segon terme, i en aquest aspecte el film Ágora, d'Alejandro Amenábar, me n'ha obert els ulls. Les religions hi tenen part de culpa. Espero que algun dia la humanitat demani perdó a la dona.