domingo, 20 de noviembre de 2011

Tan de bo....

Per primera vegada a la meva vida,  m'he permès la llicència de fer vot nul. Sempre he exercit el dret a vot amb responsabilitat. Perquè hi ha hagut guerres i avantpassats que van lluitar per la democràcia, per què el poble pogués escollir els seus dirigents i hi hagués igualtat de classes. Van lluitar contra el comunisme, contra l'anarquisme i a la Guerra Civil va morir molta gent per aquesta causa.

Així que votar és un dret que s'ha de prendre amb responsabilitat. I això jo m'ho he pres al peu de la lletra molts anys. El que passa és que em sento defraudada, decepcionada i enganyada per uns polítics que prometen el que després se'ls fa impossible de complir. Uns senyors que es fan dir polítics i que cobren com a polítics però que es prenen la seva feina com una feina, i no una servei al ciutadà.

obliden que la seva tasca incideix directament en la nostra manera de viure i les seves decisions repercuteixen directament en la nostra rutina en coses tan trivials com la prohibició de fumar a un bar o altres de molt més serioses com la pena per un homicidi o les taxes. Se suposa que han de vetllar pel joc net, per la justícia i resulta que ells són els primers en fer tripijocs.

Tots els partits polítics tenen punts foscos: CiU i el cas Prenafeta de blanqueig de diners i de frau fiscal. O el cas Millet, que cap polític va voler investigar a fons, perquè allà hi està tothom emmerdat i no es pot oblidar el cas escandalós de Camps. Un altre exemple és el de Josep Anglada, que va fundar Plataforma per Catalunya peqruè es va adonar que la indiscriminació per raça obtenia molts vots, i va deixar la seva feina en un partit d'esquerres per fundar PxC. Fantàstic, oi? i bé, Àngel Colom va fer una cosa semblant, a la seva manera. En fi, i molts exemples més que em descuido.

Jo no sé en què es gasten els meus impostos ni les taxes que em fan pagar. No hi ha transparència per en lloc. Tinc amics que han treballat fent discursos i m'han explicat que sovint els demanen que escriguin un text amb les paraules clau i que diguin el que es vol sentir però sense dir res. Hi ha tantes coses que podria dir... I després hi ha gent que em diu que no tots els polítics són iguals. Bé, doncs quan em demostrin el contrari m'ho creuré.

De moment, avui he anat al meu col·legi electoral i he agafat un full i he escrit: "Benvolguts polítics, per mi ja us en podeu anar a prendre pel sac. Bon dia tinguin". I m'he quedat tant ampla, perquè guanyi qui guanyi em decepcionarà. Així són les coses i tot i que em sap greu sentir-me així, és això el que penso. Tan de bo la gent actués amb honradesa i no es preocupessin només per mantenir el seu lloc dins el partit. Tan de bo algú es disculpés i fos capaç de dir: em sap greu, m'he equivocat. Tan de bo algú deixés l'ambició i el benefici personal i intentés fer el bé. Tan de bo els polítics creguessin en la seva feina i creguessin en que les coses poden canviar. Tan de bo no existís el frau fiscal. Tan de bo tantes coses... que passo de tot.

8 comentarios:

  1. No els suporto i encara menys quan veus que es barallen per agafar les rendes d'un país en runes....que hi queda per robar encara, que tots volgueu ser-hi? si el sentit comú seria marxar del marró com més lluny millor

    ResponderEliminar
  2. Tothom és lliure d'exercir el seu vot com vulgui, jo durant anys em vaig abstenir de votar fins que em vaig convèncer que l'abstenció i els vots en blanc i els nuls al sistema tant li és...al contari amb la famosa llei d'Hondt aleshores els partits més petits, ho tenen francament magre per treure algun escó....al sistema li va de conya que la gent ens decebem i ens fastiguegem ...

    ResponderEliminar
  3. No, no ens hem de fastiguejar, tot i estar-ne. A veure què hi fa Santa Rita, però ;)

    ResponderEliminar
  4. La clau està en el que has dit, nosaltres entenem la política i els polítics com una cosa que has d'estar al servei del ciutadà, i a dia d'avui, ells s'ho agafen com una feina com una altra, i com a tal, només volen fer diners i escalar posicions. Dóna la casualitat en que és una feina en la que pots enriquir-te molt si saps tocar les tecles necessàries, i ja veu. Jo penso que els polítics de base tenen tots molt bones intencions, però el poder corromp, s'ho creuen, i també es deixen portar per l'entorn, si estàs envoltat de lladres i malfactors no pots anar de bona persona. Què faràs, denunciar tots els teus companys de partit? Probablement et quedaries sol. Hi ha casos de polítics que s'han retirat i desaparegut del mapa perquè allò no anava amb ells. I aquest és un grandíssim problema. Si ets boi no vols entrar al joc no tens més possibilitats de ser un polític honrat i prominent, de l'únic que tens possibilitats és d'haver de plegar, i amb la cua entre cames. Què hi farem, això és el que tenim, el que hem deixat que passi. Tot això no s'arregla acampant per les places, sinó tallant caps. A grans mals, grans remeis.

    ResponderEliminar
  5. Jo també volia votar nul (en blanc mai), però veient el panorama del PP vaig decidir votar Catalunya. I així ho vaig fer. No està la cosa com per anar regalant vots als espanyols.

    També penso que votar hauria de ser una obligació, per tot el que has dit. Mai he deixat d'anar a votar i crec que sempre que pugui faré sentir la meva veu, malgrat que no s'ho mereixin.

    Ara, a l'hora de votar el senat, vaig agafar el paper i per la banda dels noms vaig escriure en lletres ben grans: NO VOLEM SENAT. GRÀCIES! I em vaig quedar tant tranquil amb aquest votl nul pro senat. Apa!

    ResponderEliminar
  6. Ahora tengo 29. Y hace ya bastante que me siento estúpido yendo a votar (y eso que antes lo hacía con ganas). En estas elecciones no he votado, y no he sentido ninguna sensación de vacío o de haber dejado de hacer algo importante. Justo ahora leo por ahí que Mas a dado dos millones al grupo Godó. Todo eso mientras recorta en sanidad y demás. No tengo nada que ver con esta clase política. Ni siquiera me parece muy positivo que haya una alta participación en las elecciones con políticos así. Hace falta otra democracia, otro modelo de autogestión que no pase por el filtro de gente como Mas (que son todos).

    ResponderEliminar
  7. Aquestes eleccions jo també estava tan desencantada que fins l'últim moment no sabia qui votar. Però tenia clar que regalar vots al partit més votat m'hi negava..així que encara que amb poques ganes vaig votar l'únic partit que com a mínim té clar que l'únic camí possible per Catalunya comença per i i acabava per a.

    ResponderEliminar
  8. Només un cop en 25 anys no he votat: en les últimes municipals. Fastiguejat, vaig passar. Aquest cop he tornat a les urnes, però tapant-me el nas i amb l'esperança, cada dia més viva, que per alguna banda, una espurna encengui el foc d'una revolució. Són pitjor que dolents: són uns fills de puta.

    ResponderEliminar

Algú ho havia de dir!