miércoles, 2 de noviembre de 2011

Benvingut, Oriol!



Us presento l'Oriol, el meu germanet preciós i adorable. És cert que he tardat una mica a presentar-lo, perquè ara té tres mesos, però encara és novetat. Qui m'havia de dir que a la meva edat, (vinga va, ho confesso, als vint-i-sis anys) tindria un germanet. I no tan sols em sorprèn a mi. Quan ho explico, desencadena diferents reaccions. Entre els homes genera una certa admiració i em deixen anar exclamacions com: "quin campió el teu pare!" o "li puc demanar algun consell?". Entre el sector femení la reacció és d'estupefacció primer i al cap d'uns segons, quan ja ho han assimilat, em diuen que el volen conèixer (a l'Oriol, no ens confonguem). xD
Francament, a mi també em sobtava al principi. La canalla no m'agradava gaire i era de les que no volia ni sentir parlar de tenir fills ni històries així. Però només en tres mesos, l'Oriol m'ha fet canviar d'opinió. Ara el veig i és que me'l menjaria a petons. Els primers dies era tant diminut i delicat que semblava que es trencaria en qualsevol moment, però ara és adorable. Ja es pot agafar amb tranquil·litat, sempre somriu i fa sons quan li parles, com si volgués contestar. M'està passant una cosa molt rara, és com si m'hagués enamorat d'ell. Vull dir, la mateixa sensació, perquè no paro de pensar en ell i sempre tinc ganes de veure'l i de saber com està. En fi, m'ha fet replantejar això de tenir fills... algun dia! I també em fa pensar en el futur. Tal i com estan les coses ara (no hi ha feina, el canvi climàtic, tot és caríssim, la gent no té valors ni moral...) s'ha de fer el possible per canviar i posar el propi granet de sorra. Perquè com deia el capità enciam, els petits canvis són poderosos! xD

15 comentarios:

  1. Dona, és normal que et caigui la bava amb la canalleta aquesta, que mono! A la majoria de gent se li desperta l'instint maternal per menys que això, però és que ara tu tens un motiu de pes! Ja tens edat de pensar-hi, tal com està muntada la cosa, no encara de posar-t'hi, potser, però sí de pensar-hi, i tenir aquesta presència tan a prop... Mira-ho pel cantó bo, si tens un fill aviat se'n podrà anar de festa amb el seu tiet d'aquí uns anys!

    ResponderEliminar
  2. A veure XeXu no ens precipitem! encara sóc jove... xD Però jo també ho havia pensat, que podrà sortir de festa amb el seu nebot! seria graciós! Encara que, com a mínim, haurà d'esperar tres o quatre anys! (per ser tiet, ja m'entens) com a molt mínim...

    ResponderEliminar
  3. Les ganes de tenir descendència hi son, ja és molt el que ha aconseguit amb tres mesos. El fer-ho realitat només depen de tu mateixa, encara que jo de tú m'esperaria ben bé deu anys....

    ResponderEliminar
  4. Si i tant, és tot un mèrit! en 3 mesos m'ha fet canviar d'opinió totalment. un fill et canvia la vida, i és una cosa per pensar-se-la bé. En fi, la vida dóna tantes voltes que mai se sap quan pot ser el moment...

    ResponderEliminar
  5. Quina carona! Moltes felicitats. Ostres, vint-i-sis anys. Això és molta diferència! Però bé, segur que li anirà molt bé perquè li podràs donar molt bons consells i segur que sempre et preguntarà coses.

    Dius que intenta com contestar? Tu fixa't bé a veure si mou el dits com si volgués escriure per publicar coses al bloc. Això serà bona senyal! :-)

    ResponderEliminar
  6. Carai! Enhorabona!! Així que jo encara podria tenir un germà?? Hahaha, molt ho dubto, em penso que la natura no dóna per tant, a casa meva. Sempre he volgut tenir-ne un,... però ja anem tard.

    Doncs res, gaudeix del germà petit i ves entrenant, que 4 anys passen volant!!

    ResponderEliminar
  7. De moment celebrem que hagi arribat el germanet i quan sigui l'hora de fer-lo tiet ja ho tornarem a celebrar. Felicitats!! :-))

    ResponderEliminar
  8. Què jove que ets Anna! ( jo que en tinc 52 et veig ben jove ...quasi et doblo l'edat)quin germanet més bufó! quan són així de petitets són un descobriment...a disfrutar-lo! i felicita als teus pares també!

    ResponderEliminar
  9. I et felicito també a tu és clar, pel germanet!

    ResponderEliminar
  10. Ostres, quina gràcia tenir un germà als 26. Podria ser perfectament el teu fill :)) Com han dit per aquí dalt, segur que estarà encantat de tenir una germana que se l'estimarà molt i molt, i que li podrà donar bons consells!

    ps: és mooolt monu, l'Oriol

    ResponderEliminar
  11. Ese muchacho tiene suerte, lo mejor es tener un hermano mayor, pero no tres o cuatro años mayor, sino mayor de verdad. Yo tengo uno. No hay peleas estúpidas de hermanos. Y encima este tiene hermana... un chaval afortunado, sisi.

    ResponderEliminar
  12. hahahaha ja em fixaré en els seus ditets, JORDI. Tinc ganes que aprengui a parlar per poder xerrar amb ell! hihi i, com dius, intentaré donar-li els millors consells! :)

    Suposo que deu ser complicat tenir un germanet a aquestes alçades, ja... I realment, créixer entre germans té molts avantatges. Però els fills únics també tenen els seus. I, aixx calla calla... m'estic entrenant, però involuntàriament! xD encara no vull ni pensar en els meus fills! :S!

    Gràcies, McAbeu. Sí, ja ho celebrarem. Però bé, espero que encara falti bastant!! Ara, de cop, m'estan agafant tots els cuquets, amb aquest post! xD s'ha de viure la vida

    Gràcies, ELFREELANG, per les felicitacions. Ha estat una il·lusió i, efectivament, un descobriment, perquè ara fins i tot ser canviar panyals i fer biberons... xD i segur que m'ensenyarà moltes més coses! i per cert, pensa que la joventut és un estat d'ànim! :)

    JORDIM, sí, creo que tienes toda la razón! yo a veces también he hechado en falta el consejo de alguien mayor y experimentado pero que no fueran tus padres, porque con ellos siempre hay más distanciamento. Sí, él podrá contar conmigo por lo que sea y, por descontado, no habrá peleas. Solo ventajas! :)

    ResponderEliminar
  13. Moltes felicitats pel germanet!!! Que maco que és, em fa gràcia que és diu Oriol i els seus ulls ben bé son com dues os tan rodonets!

    ResponderEliminar
  14. OOooh!! Quina il·lusió tan gran ha de fer!! Enhorabona! :-))

    ResponderEliminar
  15. BARCELONA, que observadora! però tens tota la raó. Li he fet notar al meu pare i a la seva parella i els hi ha fet molta gràcia. És que és tant rodonet!! aixxx la van encertar amb el nom :P

    Sii ASSUMPTA, fa molta il·lusió. És que em cau la baba! :) Gràcies

    ResponderEliminar

Algú ho havia de dir!