lunes, 31 de octubre de 2011

Un ensurt de por

El dissabte a la nit vaig tenir un ensurt d'aquells que et fan passar el singlot. Deurien ser els volts de les deu de la nit, no tenia el singlot, i circulava amb el cotxe pel carrer, en direcció a casa una amica, on havíem quedat per sopar. Jo anava tota tranquil·la quan de sobte, d'un pas de zebra, van aparèixes dos éssers que caminaven, amb les samarretes plenes de sang i la roba esparracada, amb el cap inclinat cap a un costat i la boca torta, amb ganyotes a la cara i arrastrant un peu. L'un portava una gepa a l'esquena i tot. Doncs això, vaig haver de frenar i me'ls vaig quedar mirant amb cara de pànic. Un, a més, portava un ós de peluix estripat a la mà. Em van fer molta por, pequè no hi vaig caure que hi ha gent que ja es disfressa el dissabte. A més, jo sóc partidària de la castanyada, no del Jalouí (com escriu Empar Moliner), i no em vaig adonar que feien broma fins que van arribar a l'altra vorera i van començar a caminar normal. Durant uns segons que em van semblar eterns vaig pensar que totes les pel·lícules de morts vivents, de virus que deformen, d'invasions d'extraterrestres, de les quals jo m'he rigut tant i m'he mostrat sempre tant escèptica, s'havien fet realitat. Van passar tantes idees pel meu cervell en tants pocs segons que si això algun dia fos cert, seria el caos. Increïble

8 comentarios:

  1. Jo que sóc molt poruc, espero no trobar-me amb gent disfressada així, a ser possible. Però jo d'ells no aniria tan feliçment pel món així, perquè si no arribes a frenar a temps, les disfresses s'haguessin quedat curtes amb com haguessin acabat. I amb perdó, però si tu anaves conduint com tocava, haurien cascat per capullos.

    ResponderEliminar
  2. Jo també et desitjo que no t'ho trobis, en sèrio, quin mal tràngol! tot i que agraeixo molt no haver-los atropellat, he de confessar que, fent-ho, hauria donat a les seves disfresses un aire molt... autèntic! xD

    ResponderEliminar
  3. aquestes coses quan no te les esperes tenen el seu particular yuyu, però un cop passat tenen la seva gràcia....jo almenys he rigut una estona....;)

    ResponderEliminar
  4. Hola Anna ! no coneixia el teu blog! veig que et vas espantar..no m'estranya! au a menjar castanyes i moniatos i panellets i les disfresses per carnestoltes!

    ResponderEliminar
  5. Doncs a mi tampoc m'estranya l'ensurt, francament. Quin mal rollo, per favor!

    ResponderEliminar
  6. Lo que se suele ver más con la excusa de Halloween es a mujeres "disfrazadas"... A veces no es como una fiesta sobre el terror...

    ResponderEliminar
  7. Bon parell de moniatos estaven fets aquests dos... amb un parell de castanyes se'ls hagués passat la tonteria de jaloui!

    Ui que radical m'ha quedat... vaig a menjar un panellet per endolcir la tarda... ;p

    ResponderEliminar
  8. Sí, Garbí24, tal i com dius, ara és una anècdota graciosa! m'alegro que t'hagi fet riure. Diuen que riure és molt sa i que fa fer abdominals, així que... a riure! :)

    Hola Elfreelang! Benvingut, passi passi que veurà el piset :) completament d'acord, disfresses per carnaslatoltes, perquè tot això de haloween ho trobo una mica freak, que quedi entre nosaltres. Els anglosaxons són cutres.

    Sí si Ferran, un ensurt a prova d'infarts! :) i per cert, hola també a tu! :)

    Jordim, qué quieres decir con mujeres disfrazadas? ah vale, ya lo pilla, quieres decir putidsfraces, como los llaman en Como Conocí en vuestra madre. Completamente cierto, hay chicas que confunden carnaval con un pase de modelos a la fresca. xD

    I tant, un parell de castanyes ben donades! ara que, jo no els hi vaig donar, però estic segura que la van agafar ells solets! :)

    ResponderEliminar

Algú ho havia de dir!