martes, 25 de octubre de 2011

Fuga de cervells

L'altra dia, a l'skype, em vaig adonar d'una crua realitat. Gran part dels meus amics han marxat a l'estranger a treballar, a fer alguna beca, a estudiar o a buscar-se la vida. Tinc una amiga fent un màster de psicologia a Argentina, una altra d'au-pair a New Jersey, una que està de beca Leonardo a Guisen, un amic que està becat a un  despatx d'arquitectura de París i un altre que se'n va en breu a Liubliana, a fer un Erasmus. I aquests són els que em toquen més de prop, però em consten més casos semblants. I és una cosa que em preocupa una mica. Més que res, perquè quan miro Callejeros Viajeros, sempre surt gent que diu: "Vaig venir aquí per una feina de tres mesos i ja porto set anys". O un altre que hi anava a fer una beca i que s'ha quedat sis anys. Em sabria molt greu que tots els meus amics es quedessin a l'estranger, perquè els trobaré a faltar. Probalbement no passarà amb tots, però alguns segur que es queden. He de reconèixer, no obstant això, que he trobat un costat positiu, a tot plegat: puc anar de viatge a fer-los una visitia. I ells m'ensenyaran la ciutat millor que ningú. Ja ho diuen que no hi ha mal que per bé no vingui.
A mi em preocupa que els meus amics marxin, però clar, el total d'amics meus representen poca quantitat de població i la cosa no és greu socialment. O no seria greu socialment si no fos que tothom està marxant, i és un fet que els joves se'n van del país, així que l'assumpte agafa un caire més seriós. Em pregunto què passarà d'aquí uns anys. Hi haurà gent jove, aquí? És la única solució per sortir de la crisi, marxar del país? Quan ens recuperem, hi haurà gent preparada per tirar endavant empresa i crear nous negocis? si tothom se'n va, qui crearà llocs de treball?

5 comentarios:

  1. A mi no em sembla una cosa preocupant, perquè s'ha d'agafar d'una altra manera. El que es coneix com a fuga de cervells és que científics i intel·lectuals ja fets i importants es guanyen la fama fora d'aquí, perquè al país no hi ha oportunitats. Que la gent jove, com el cas que descrius, emprengui l'aventura de formar-se fora o passar un temps a l'estranger no hi té massa a veure. A dia d'avui pràcticament es potencia, i molta gent s'ho agafa com una manera de posar el currículum més bonic. És clar, si mires els programes de la tele que fan des de l'estranger, allà només hi troben gent que s'hi ha quedat! Per què no venen a preguntar als carrers de Barcelona a la gent sobre la trentena quants van estar fora i van tornar després d'acabat el seu període pertinent? Això no té cap gràcia, no creus. És clar que alguns es queden, però són molt bones oportunitats, impossibilitat de tornar, o perquè han trobat l'amor allà.

    De la mateixa manera, en aquests períodes de joventut hi ha molts joves estrangers que venen a fer el seu camí a Catalunya, si mires podràs veure molts estrangers que venen aquí a fer Erasmus, màsters o feinetes temporals. Són intercanvis molt profitosos i interessants, actualment hi ha molt trànsit de gent i ja està bé. No em sembla una situació en absolut preocupant, no em sembla que siguem un país que exporta talent i no en rep gens. A més, la terra tira molt, i molta gent se'n va pensant només en tornar el més aviat possible. Després, el que porta la vida, només es sabrà vivint l'experiència.

    ResponderEliminar
  2. Fuga de cervells potser és una definició un pèl exagerada, però ara més que mai la gent se'n va a l'estranger. És veritat que se'n van amb l'objectiu de formar-se, però la vida dóna moltes voltes, i és possible que es quedin. De totes maneres sí que és veritat que si tots aquests amics meus, enlloc de marxar a l'estranger, es quedessin a la seva bonica terra i, per exemple, intenessin crear la seva empresa i es convertissin en joves emprenedors, segurament hi hauria més llocs de treball i el país aniria diferent. És probable que acabin tornant al nostre país, el país que té el millor clima mundial, però mai se sap. I és a això al que em referia exactament.

    ResponderEliminar
  3. Jo estic d'erasmus a París. Sempre havia pensat en viure una temporada fora i després tornar. I tinc clar que tornaré!! Aquí he conegut una noia sueca que fa el mateix intercanvi que jo. Té 27 anys, i es sorprèn perquè és la "vella" del grup. Tots rondem la vintena curta, que és el que "toca". Em va explicar que a Suècia no se sent vella perquè la majoria de gent, el que fa és acabar els estudis secundaris i dedicar-se a treballar o a viatjar, o a fer estades a l'estranger... i després s'hi posen seriosament, a estudiar. És una altra manera d'entendre les coses, clar. Però bé, com et diuen per aquí dalt, és una experiència suposadament enriquidora que està bé que la gent pugui fer. La majoria tornen. No tots, clar, però els seus motius deuen tenir! (Espero que els teus amics vagin tornant, i si no, que aprofitis i els visitis sovint!)

    ResponderEliminar
  4. A la gente poco le importa un país u otro... Allí donde puedan vivir bien, allí irán. Eso sí, hay que ir con pasta y la piel bien blanquita...

    ResponderEliminar
  5. No sóc gaire jove, o no tant (44), però també sóc dels que vaig marxar per uns mesos, tres concretament, i d'això ja fa més de quatre anys.

    No sabria dir en què afectarà el nostre país que marxi més o menys gent (sospito que en ben poca cosa), però el que sí sé és que aquesta "fugida generalitzada" demostra com de malament estan les coses al nostre país :-(

    ResponderEliminar

Algú ho havia de dir!