domingo, 23 de octubre de 2011

Els perfums, un món de sensacions

Aviso navegants, si entreu al Sephora, vigileu amb els venedors. En saben tant, que a mi em van acabar venent una colònia quan tan soli hi havia entrat a perfumar-me (sí, ho confesso, ho faig de vegades) i a fer temps. Havia quedat amb una amiga que feia tard i quan li vaig explicar el que m'havia passat, em va relatar la seva història, més greu que la meva. Resulta que va entrar a comprar un arrissador de pestanyes i es va acabar gastant la friolera de noranta euros. I això es diu ràpid.
De totes maneres, he de dir que el noi que em va atendre era un expert en perfums i que em va fer pensar en coses interessants i curioses. El món del perfum és un món de sensacions. L'olfacte és l'únic sentit que està lligat al cervell, així que inconscientment, s'associen les olors als records. Per exemple, em va fer olorar una colònia que em va recordar a la olor que feia la meva àvia, i la vaig veure. Em va venir al cap els dies que anava a casa seva de petita. Desgraciadament, l'olfacte és un sentit que tenim atrofiat i bastant arraconat, com em va fer notar el vendor. Vivim en un món on no el necessitem per a res i s'està perdent la capacitat tant primitiva d'ensumar-ho tot. En canvi, a mi m'encanten les olors: la de mar, la de gespa tallada, la d'un sofregit, la d'un llibre nou, la dels geranis. I les reivindico.
Doncs bé, escollir un perfum és difícil. I a mi m'agrada anar variant, així que he de triar més sovint. I em costa, primer perquè n'hi ha a tonelades i segon perquè són una part de la nostra personalitat. És un element més que comunica, com ho és la roba, la manera de moure'ns, els gestos... i és un element que desperta sensacions. Així que hem de tenir en compte què volem transmetre i escollir la olor que millor ens defineixi. El venedor em va dir que ell en té molts, de perfums, i que depèn de l'agenda del dia, depèn de amb qui queda, de si és de nit o de dia, se'n posa un o un altre. Quin crack!
Un altre detall que s'ha de tenir en compte a l'hora de comprar-se un perfum és que el líquid reacciona amb el pH de la pell i l'olor canvia. Jo em vaig comprar Euphoria de Calvin Klein perquè tinc una amiga que se'l posa i li queda genial. Però a mi em queda fatal, i tinc l'ampolla abandonada. El venedor em va dir que està organitzant unes reunions per fer intercanvis de perfums equivocats. Una idea excel·lent, des del meu punt de vista. Fins i tot al Sephora fan catas de perfums! que curiós! xD
I malgrat tots els obstacles que hi ha, estic molt contenta del perfum que em vaig comprar. Aquesta vegada sí que l'he encertat. No tinc gaire clar què transmet de mi, però és una olor que em fa sentir segura i molt femenina. I a vosaltres, com us fan sentir els vostres perfums??

4 comentarios:

  1. Hehe, jo fa uns anys no en volia sentir ni parlar de perfums. Però ja fa un temps cap aquí que me hanat aficionant una miqueta. No em vull gastar massa diners però sí que n'he anat provant algun o altre, i de moment en tinc un parell de favorits.

    La veritat és que a mi, de bon matí, m'agrada tirar-me una miqueta de perfum. Em fa una sensació agradable, de frescor i de ganes d'encarar el dia... o sigui que gairebé és una qüestió psicològica... i no és això el que cerca un perfum?

    ResponderEliminar
  2. Si els humans en general tenim l'olfacte atrofiat, jo estic molt per sota de la mitjana. La meva capacitat per reconèixer olors és molt limitada, suposo que per uns problemes que vaig tenir temps enrere. Em sap greu dir que no em fixo en els perfums i que em son una mica igual, així que menys feina per la dona que em vulgui conquistar. Tampoc no faig servir colònia ni res, amb l'aftershave ja faig.

    Però sí que és cert que les olors tenen una importància molt gran pel que fa als nostres sentits, i la veritat és que et generen sensacions molt agradables. Jo que no en sento massa, gaudeixo realment olorant els llibres nous, o l'olor de terra després de la pluja.

    ResponderEliminar
  3. Completament d'acord, Porquet, els perfums volen despertar emocions, i el més curiós és que una mateixa olor desperta emocions diferents a cada persona. Jo amb el temps també m'he aficionat cada vegada més als perfums i ara m'encanten. he de tenir com a mínim una ampolleta.

    Ostres XeXu, quina llàstima això de l'olfacte. Jo la veritat és que amb les olors m'hi fixo molt. Però si gaudeixes amb un llibre o amb l'olor de la terra després de la pluja, ja és molt. Són les petites grans coses! :)

    ResponderEliminar
  4. Jo vaig tenir la mateixa colònia des de... no sé, posem els 13 anys, fins els 19 o 20. Fins que la van deixar de fabricar, vaja. Era la Eau Future, de la casa Eau Jeunne. Me la va regalar un cop ma mare i he tingut desenes de pots. M'agradava molt, era suau i fresca, i tothom m'identificava amb aquella olor. I me'n posava caaaada dia, sense fallar, era com pentinar-me o rentar-me les fents. Des de llavors estic desamparada i no he tornat a portar cap colònia amb regularitat, només me'n poso ocasionalment, alguna que tinc per allà. Hauré d'atacar el Sephora algun dia?

    ResponderEliminar

Algú ho havia de dir!