La llengua és vivia (i II)

Gran part de la població no llegeix i justament avui La Vanguardia s'ha fet ressà d'una estudi publicat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, del que se'n desprèn que els adolescents llegeixen menys. En canvi, hi ha gent que devora llibres. La lectura té molts avantatges, però un d'ells és que exercita el múscul del cervell. Resulta que quan llegim, les nostres neurones transformen paraules, frases i lletres en imatges. Això, evidentment, no passa en el cinema, ni en la televisió ni amb la fotografia, ja que es tracta d'un procés d'interpetació diferent. En el cas de la lectura és lineal, i en el de les imatges és global. Els experts recomanen practiar-los els dos. A l'hora de desxifrar paraules, s'estimula la imaginació, una eina que es pot aplicar amolts aspectes de la vida: per ser més creatius a la feina, per sorprendre un amic o fins i tot per seduir la parella. A més, llegir és una manera de viatjar sense moure's de casa, ja que amb els protagonistes, els lectos s'endinsen en mons desconeguts. Amb aquesta crisi, potser val la pena...

La llengua és viva (I)

La manera d'expressar-se de la població varia, per això el Termcat va modificant els dicionaris en funció de les paraules que més utilitza la societat i fins i tot hi ha un diccionari dels termes normalitzats. En aquest sentit, és urgent que incloguin paraules, com 'carinyo' o 'làmpara' (qui diu làmpada?). D'altra banda, hi ha mots estrella que es posen de moda entre la població i que són com una plaga, estan a tot arreu. Ara les coses ja no passen, ara succeixen. I la gent no mira ni observa ni veu, ara la gent visualitza. Ni tampoc fem res, ara o realitzem o bé efectuem. Per si algú en tenia algun dubte, els diccionaris de sinònims existeixen i són ben gruixuts. Encara que la millor manera d'evitar aquests tecnicismes és llegint; el que fa brillar un text no són aquests mots estirats i aparentment cultes, és la manera com s'articulen les frases, els connectors que s'utilitzen o la coherència en estil i forma, per citar alguns factors que cal tenir en compte. I tot això s'aprèn llegint. La llengua s'ha de cuidar, perquè és el que ens identifica com a nació i el que ordena el pensament.

Federer, als teus peus

Jo sempre he sigut de les que deia que Federer era millor que Nadal. Fins i tot el 2008, quan Nadal va guanyar els Jocs Olímpics, el Wimbledon i el Roland Garros. És fàcil arribar a dalt de tot, i guanyar tots els títols d'un curs està molt bé. Però és que Roger Federer fa 268 setmanes que és el número 1. Només el superen Lendl (270) i Sampras (286). Ahir va fer història, va obtenir el quart d'Austràlia i, davant el seu joc elegent, implacable i la seva superioritat mental, va donar la sensació que Murray fos... vulgar. L'Escocès, quan es va acabar el partit va dir "Puc plorar com ell, però és una pena que no pugui jugar com ell".

Simplement: Federer, és un crack. Acumula 16 Grand Slams: sis Wimbledon, cinc open d'EUA, quatre Opens d'Austràlia i un Roland Garros. I encara li falta. Esperm que aquest 2010 es faci amb la medalla dels Jocs Olímpics i amb el Wimbledon! Ànims