La manera d'expressar-se de la població varia, per això el Termcat va modificant els dicionaris en funció de les paraules que més utilitza la societat i fins i tot hi ha un diccionari dels termes normalitzats. En aquest sentit, és urgent que incloguin paraules, com 'carinyo' o 'làmpara' (qui diu làmpada?). D'altra banda, hi ha mots estrella que es posen de moda entre la població i que són com una plaga, estan a tot arreu. Ara les coses ja no passen, ara succeixen. I la gent no mira ni observa ni veu, ara la gent visualitza. Ni tampoc fem res, ara o realitzem o bé efectuem. Per si algú en tenia algun dubte, els diccionaris de sinònims existeixen i són ben gruixuts. Encara que la millor manera d'evitar aquests tecnicismes és llegint; el que fa brillar un text no són aquests mots estirats i aparentment cultes, és la manera com s'articulen les frases, els connectors que s'utilitzen o la coherència en estil i forma, per citar alguns factors que cal tenir en compte. I tot això s'aprèn llegint. La llengua s'ha de cuidar, perquè és el que ens identifica com a nació i el que ordena el pensament.
Me parece que la lengua está maltratada, sea en el idioma que sea. No solo no se tiene mucho vocabulario, además tampoco se sabe usar mucho que digamos... Por poco que alguien intente hablar con propiedad además, corre el riesgo de se excluido..
ResponderEliminarCultura al poder. Expressarse es dificil, per tenir idees, poderles i saberles dir, ferse entendre, amb poca emoció (i no caure en l'apassionament), posar-hi empatía i finalment tenir temes nteresants.
ResponderEliminarLa continuació es saber escoltar i portar un diàlec engrescador.
Es complica quan s'ha de transmetre per escrit, ortrografía, gramàtica mes exigent que en la trasnmisió oral.
I com s'ho fan els anglosaxons, ells, que tenen tan pocs connectors?
ResponderEliminarjajaja molt bona dErsu! això dels idiomes és un gran què!
ResponderEliminar