sábado, 9 de enero de 2010

La perfecció


L'altra dia, un bon amic em va preguntar si creia que la perfecció existia. Després de donar-hi moltes voltes, he arribat a la conclusió que no existeix. No hi ha res perfecte a la vida mundana; el que per a mi ho sigui, per a un altre serà la cosa més vanal. Amb tot, la perfecció en un sentit ideal, sí que existeix, la que ens imaginem. I he trobat la imatge que s'hi acosta més (i no és el mar! ;P) És l'escultura que va fer Canova al 1790 en què s'hi veu Eros (Déu de l'amor) a punt de fer un petó a Psique (Personificació de l'ànima). Ella ha estat adormida a causa d'un encanteri durant molts anys i Eros, que n'està enamorat, la desperta per poder ser al seu costat. Canova va centrar les dues boques just al mig de la figura, que té forma d'x, cosa que genera tensió. Segueix els cànons clàssics i tot i que està feta de marbre, capta l'escalf del cos humà. Però el més perfecte d'aquesta escultura no és la tècnica, sinó el que evoca. Veure com l'amor i l'ànima es fusionen és perfecte. Pel que fa a la resta, tot és imperfecte.

2 comentarios:

Algú ho havia de dir!