La idiosincràcia màgica dels àtoms

Fa un temps em vaig llegir Siddharta, de Herman Hesse, un llibre que val molt la pena i que us el recomano. És molt breu i està escrit amb molta senzillesa, de manera que es llegeix ràpid. Però a la vegada, el text té molta força poètica i està carregat d'informació interessant. Essencialment, explica la història de Siddharta, un jove hindú que és coetani de Buda, i el llibre ens explica el seu procés, les seves aventures i el que ha de viure per arribar a conèixer-se a si mateix i a saber qui és i què vol i què el fa feliç. És molt intereesant i parla de conceptes difícils d'entendre, però són d'aquelles coses que es queden gravades en algun lloc del cervell i amb el pas del temps van agafant tot el significat.
Us ho dic, per una cosa que em va passar a mi. El llibre parla que tots els àtoms són uns i que es van
combinant per adoptar diferents formes. Aquí sota hi ha un exemple del que jo he entès.
O sigui, un cabell cau a la gespa, es desintegra i és absorvit per les arrels i es converteix en herba. Aquesta herba se la menja una vaca, i l'àtom passa a formar part de l'animal. Diguem que va a parar a la pell. De la pell en fan, dissortadament, unes sabates, que ens regalen per Reis, i amb les que anem a la platja. Saltem i correm i aquell àtom es barrejaria amb la infinitat de grans de sorra. La cadena mai s'acaba, perquè la sorra pot ser arrossegada fins el mar i engolida, per exemple, per un peix.
Així que, segons el meu estudi científic, puc afirmar que tot està connectat.
Bé, sé que per aquí hi ha científics i pot ser que la meva deducció sigui errònia. Però si és certa, és molt xula. 

masses canvis en poc temps = col·lapse

Bé, disculpeu la meva desaparició sobtada de la catosfera. Tot i haver agafar el bloc amb moltes ganes i tot i passar-m'ho molt bé escrivint i seguint la gent de per aquí, l'he abandonat, i això no pot ser. Però han passat moltes coses. Una és que tothom vol les feines per ahir, i això m'atabala. El llibre que em van encarregar ja està escrit (em van donar 15 dies de temps, un suïcidi), però ha quedat prou bé i ben aviat es publicarà. A banda d'això, m'han encarregat dues feines més, que són addicionals a la feina que ja tenia abans. Totes són  mitja jornada i compaginar-les va ser un caos, però després d'esforços de trencaclosques, m'he aconseguit organitzar (més o menys). Si a tot això hi sumem les hores dedicades a tasques de la llar, les hores que passo fent dansa (no sóc professional, però m'encanta), les hores que estic fent vida social, el temps que passo llegint llibres o mirant sèries de televisió... el resultat és un estrés total. M'he estressat tant que fins i tot m'ha sortit una al·lèrgia per tot el cos... Però vaja, he sobreviscut i he après la lliçó: posar-se nerviós no serveix per a res. Molt fàcil de dir i més difícil de fer, però bé, mica en mica. De totes maneres, buscaré una estona per reprendre la vida blocaire, perquè m'agrada. M'he instal·lat el googlereader i això m'ajudarà a tenir les coses al dia. Així que res, hola de nou! :)