57 anys de casats, felicitats!

Els meus avis han celebrat aquest passat diumenge el cinquanta-setè aniversari de casats. Això significa 57 anys l'un al costat de l'altra, 20.805 dies avançant de costat, 499.320 hores sota el mateix sostre. S'estimen, es respecten i s'accepten tal i com són. Encara van agafats de la mà i es miren als ulls i riuen. Són adorables. Evidentment, discuteixen, perquè discrepen en opinions i en maneres de fer. Malgrat tot, crec que la diversitat això és sana i enriquidora per la salut d'una parella. Ells dos simplement no podrien viure l'un sense l'altre.
Em pregunto jo si avui en dia seria possible viure tants anys amb la mateixa persona. D'aquí cinquanta o seixanta anys més tindré amics que portin tants anys l'un al costat de l'altra?? La meva àvia diu que avui en dia ja no s'aguanta res, que a la mínima que alguna cosa no funciona, les dues parts es rendeixen. Pensen: amb tanta gent com hi ha al món, perquè he d'aguantar aquest pesat/pesada? És molt fàcil els tràmits de separar-se. I potser s'hauria de valorar més la vida en comú, el que s'ha construït amb la parella, la complicitat que hi ha i el que s'ha compartit.

Jo, quan m'enamoro, em penso que serà per tota la vida. Una part de mi n'està convençuda. Però sempre hi ha un recel, alguna cosa que et frena. Una vida són molts anys, i les persones canvien, i és molt difícil que les dues canviïn en la mateixa direcció. Per això, no puc parar de pensar que els meus avis són uns cracks, perquè s'han sabut respectar i fer feliços gairebé cada dia de la seva vida, i m'encanta. Felicitats i per molt snays més!

Jordi Pujol i la seva capacitat de riure's de si mateix

El president Pujol té les seves idees polítiques i s'hi pot estar més o menys d'acord. Però el que està clar és que se sap riure de si mateix. Em va fer molta gràcia els comentaris que feia sobre la cançó Jennifer, del grup Els Catarres, durant el seu discurs per la Diada de Catalunya, el passat 11 de setembre. La lletra de la cançó diu: "Voto Convergència i tinc somnis eròtics amb en Jordi Pujol" i ell s'ho pren com algo fort, però un elogi al capdavall. El somriure és el llenguatge universal de la gent intel·ligent i riure's de si mateix és el primer pas per aprendre a parlar-lo.
En el seu discurs també afirmava que aquí no hi ha amors prohibits i gairebé convida els interlocutors a casar-se amb una Jennifer. Aprofitava l'avinentesa, però, per fer un pas més enllà, massa enllà. Es lamenta que les Jennifers, al cap de molts anys de viure a Catalunya i potser fins i tot de tenir fills amb esl Catarres, no parlin el català. Evidentment, conec casos que el contradiuen. Però malgrat tot, m'alegro que se sàpiga riure de si mateix.
Sens dubte, Catalunya és un lloc genial per viure! :)

Els amics reals i els virtuals

Hi ha tanta gent interessant al món i és tant fàcil conèixer gent nova i tenir-la agregada a alguna xarxa social o a alguna aplicació del mòbil, que es fa impossible mantenir una relació amb totes. Es pot conèixer gent per amics en comú, sortint de festa, a la feina, mitjançant un familiar, per casualitat al carrer, al gimnàs, de viatge... i en la majoria de casos es manté el contacte via facebook, gmail, twitter, skype, whatsapp... (i segur que me'n descuido alguna). De tots els coneguts, un % arribaran a ser amics. Però suposem que tot i així són més de vint. Per mantenir a tota aquesta gent informada sobre la inifnitat de coses que passen, per disfrutar-les, per conèixer-les, per compartir coses amb elles...?? Com es fa? És impossible. I els altres contactes que estan per allà? els que et parlen pel whatsapp i per tantes aplicacions que al final t'impedeixen mantenir una conversa amb els que tens al davant. I en el 95% dels casos diuen tonteries. Tot plegat resta importància a la realitat que vius, la que pots tocar amb els cinc sentits, la que experimentes i la que tu esculls. La realitat al capdavall. La barrera que separa el món real del virtual és cada vegada més fina. Es confonen els termes i es perden els valors autèntics. Siguem sincers, quantes veritats s'escriuen al facebook? quants malsentesos han desencadenat les converses dels xats? què s'intenta aparentar i aconseguir??
Moraleja: on hi hagi un bon tros de carn i que s'aparti la resta! xD