Fer un creuer és el que té, t'incita a tornar als llocs. I com que amb el vaixell no tens temps de quedar-t'hi, jo m'hi veia vivint, treballant de peixatera a Santorini, de periodista a Creta, de regatejadora a Turquia, de pintora a Mykonos... I així a cada ciutat. El Titànic en què viatjàvem (i l'anomeno així per les dimensions, no per res més), tan sols s'atura a cada port unes HORETES, després ja salpa al següent destí. Per tant, no hi ha temps de viure els llocs, de sentir i respirar la nit, de perdre's pels carrers, de relaxar-se en una platja aïllada.
Una altra característica de viatjar amb creuer és que els navegants que baixen (sempre hi ha el raro que es queda a la piscina) s'acostumen a apuntar a unes excursions organitzades en què els duen a visitar els dos llocs més emblemàtics de cada ciutat, a tots en massa. Així que a totes les fotos sempre hi ha alguna turista despistat.
Tot plegat va desencadenar en mi una necessitat imperiosa de quedar-m'-hi més temps. A Capri, em veia fent de transportista, però transportista de mar. És a dir, em compraria una barca i portaria als viatjants a la meravellosa Cova Blava, on una combinació perfecte entre el mar, la llum i els reflexes donen aquest resultat:
I també els duria a visitar el Farallons, un símbol de Capri on recentment es va rodar l'anunci d'una colònia.
No obstant, l'illa de Capri en si, o com a mínim el que vaig veure jo, no us ho recomano gaire, ja que tan sols hi ha botigues d'alta moda, on una gorra et costa 500 euros, i una invasió de turistes. Vam estar buscant si vèiem algun famós, però no vam tenir sort.
També vam fer una mini excursió per Nàpols, una ciutat dominada per la Camorra. Passejàvem pels carrers i tothom ens semblava sospitós. Els carrers són plens d'escombraries, degut a una vaga que fa mesos que dura. I tot és perquè la Camorra és qui controla l'empresa dels escombriaires i estan en contra d'una llei del govern i han decidit no buidar els contenidors.
El dia següent vam anar a Santorini, una illa volcànica. Els pobles descansen al cim de tot i vista des de lluny, les cases blanques semblen neu damunt la muntanya. És una illa preciosa, rodejada d'un mar intensament blau. Ni punt de comparació amb el d'aquí. Hi ha hotels i apartaments fabulosos, terrassetes amb vistes al mar, les finestres de les cases són blaves i les esplendoroses bogambílies contrasten amb la blancor de les parets. És impressionant i val la pena anar-hi. Jo allà vaig dir que em faria peixatera, perquè el peix és molt bo. Me mare, que té un bon to de veu, m'ajudaria a vendre el peix... xD
Això sí, a Santorini hi feia una calor terrible. Vam arribar als 40 graus de temperatura, sense tenir en compte la humitat, la qual cosa es feia una mica pesat. El següent dia havíem d'anar a Atenes, però les revoltes i les manifestacions que hi havia ens van impedir de parar. En comptes d'això, vam anar a Creta, la més gran de les illes gregues Vam haver d'atracar a un dels ports menys transitats i coneguts, ja que els altres estaven ocupats i vam visitar la Canea, la segona ciutat més gran. És molt mona i la zona antiga també es caracteritza per l'encant dels pobles de les illes gregues. Cases de colors, petites, desordenades i originals, fetes amb molt de carinyo. Vegeu una petita mostra:
Després de Creta vam anar a Turquia. El vaixell va aparcar al port de Kusadasi i vam fer una excursió cap a Efeso, unes ruïnes romanes. La de Turquia va ser la visita més surrealista. El que més em va estranyar és que anéssim a veure unes ruïnes a Turquia. Jo ja he estat a Pompeia i si vaig a Turquia tenia ganes de veure alguna cosa turca. Tot i així, són impressionants i encara queda molt per excavar i per descobrir.
Els carrers de Mykonos són laberíntics, pitjor que Terrassa. (és broma) i diuen que els van construir així expressament per tal que els pirates o els corsaris que hi atracaven, s'hi perdessin i els habitants tinguessin temps d'enfrontar-s'hi. Sigui com sigui, són preciosos.
També vam creuar-nos amb el Pelícan de l'illa. L'únic que queda, ja que la seva parella li van atropellar. Però ell es passeja pel poble com si fos seu, és genial. I diuen que porta sort.
Mykonos està saltejat de multitud d'esglésies, totes molt autèntiques i petites, que conviden qualsevol a entrar-hi. Vegeu-ne un parell:
Finalment, també s'han de destacar els molins de vent, ubicats en un punt estratègic on sempre en bufa.
En aquell moment ja ens trobàvem gairebé al final del viatge. Tan sols ens faltava Malta. D'aquesta illa vam visitar Mdina i La Valetta. Mdina és una ciutat emmurallada que es conserva igual que al segle II. Hi han rodat Àgora, Troya i actualment el Brad Pitt hi està treballant i preparant els escenaris per la seva pròxima pel·lícula. Aixo sens dubte és l'encant principal d'una ciutat que es conserva intacta. Gairebé no hi viu ningú i no hi ha botigues. De convents n'hi ha molts, ja que els maltesos són creients i els hi encantes les festes, així que les banderoles i algunes llums de les parets les deixen permanentment a punt. Feu-vos-en una idea.
I el nostre viatge es va acabar a La Valeta. Vam visitar l'església de l'ordre dels cavallers de Malta, una ordre molt reconeguda i important. Ells mateixos es van construir una església molt ostentosa, ja que a dins gairebé tot és d'or. I el més curiós és que està plena d'esquelets que riuen.
Això té una explicació. Ells són cavallers i han de lluitar i defensar i molt sovint la mort es riu d'ells. Per aquest mateix motiu, ells han decidit riure's de la mort i l'església és plena de dibuixos de calaveres que riuen o pensen, com la de la imatge.
Finalment us deixo una foto increïble dl sol ponent-se damunt del mar. A gaudir! :)
Una altra característica de viatjar amb creuer és que els navegants que baixen (sempre hi ha el raro que es queda a la piscina) s'acostumen a apuntar a unes excursions organitzades en què els duen a visitar els dos llocs més emblemàtics de cada ciutat, a tots en massa. Així que a totes les fotos sempre hi ha alguna turista despistat.
Tot plegat va desencadenar en mi una necessitat imperiosa de quedar-m'-hi més temps. A Capri, em veia fent de transportista, però transportista de mar. És a dir, em compraria una barca i portaria als viatjants a la meravellosa Cova Blava, on una combinació perfecte entre el mar, la llum i els reflexes donen aquest resultat:
I també els duria a visitar el Farallons, un símbol de Capri on recentment es va rodar l'anunci d'una colònia.
No obstant, l'illa de Capri en si, o com a mínim el que vaig veure jo, no us ho recomano gaire, ja que tan sols hi ha botigues d'alta moda, on una gorra et costa 500 euros, i una invasió de turistes. Vam estar buscant si vèiem algun famós, però no vam tenir sort.
També vam fer una mini excursió per Nàpols, una ciutat dominada per la Camorra. Passejàvem pels carrers i tothom ens semblava sospitós. Els carrers són plens d'escombraries, degut a una vaga que fa mesos que dura. I tot és perquè la Camorra és qui controla l'empresa dels escombriaires i estan en contra d'una llei del govern i han decidit no buidar els contenidors.
El dia següent vam anar a Santorini, una illa volcànica. Els pobles descansen al cim de tot i vista des de lluny, les cases blanques semblen neu damunt la muntanya. És una illa preciosa, rodejada d'un mar intensament blau. Ni punt de comparació amb el d'aquí. Hi ha hotels i apartaments fabulosos, terrassetes amb vistes al mar, les finestres de les cases són blaves i les esplendoroses bogambílies contrasten amb la blancor de les parets. És impressionant i val la pena anar-hi. Jo allà vaig dir que em faria peixatera, perquè el peix és molt bo. Me mare, que té un bon to de veu, m'ajudaria a vendre el peix... xD
Això sí, a Santorini hi feia una calor terrible. Vam arribar als 40 graus de temperatura, sense tenir en compte la humitat, la qual cosa es feia una mica pesat. El següent dia havíem d'anar a Atenes, però les revoltes i les manifestacions que hi havia ens van impedir de parar. En comptes d'això, vam anar a Creta, la més gran de les illes gregues Vam haver d'atracar a un dels ports menys transitats i coneguts, ja que els altres estaven ocupats i vam visitar la Canea, la segona ciutat més gran. És molt mona i la zona antiga també es caracteritza per l'encant dels pobles de les illes gregues. Cases de colors, petites, desordenades i originals, fetes amb molt de carinyo. Vegeu una petita mostra:
Després de Creta vam anar a Turquia. El vaixell va aparcar al port de Kusadasi i vam fer una excursió cap a Efeso, unes ruïnes romanes. La de Turquia va ser la visita més surrealista. El que més em va estranyar és que anéssim a veure unes ruïnes a Turquia. Jo ja he estat a Pompeia i si vaig a Turquia tenia ganes de veure alguna cosa turca. Tot i així, són impressionants i encara queda molt per excavar i per descobrir.
La deessa de la victòria, Nike.
La façana de la biblioteca
L'amfiteatre-àgora. Immens. Impressionant.
Una performance
Després ens van dur a visitar la casa de la Verge Maria. Hi havia una cuada increïble i tothom estava en silenci i posat respectuós. Jo també, és clar, i fins i tot vaig encendre una espelma. Per demanar que no falti. Semblava que tothom s'ho creia... I després ja, el millor de tot, quan tornàvem cap al port, l'autocar es va aturar a una casa ubicada al mig del no-res. Ens van fer baixar i entrar cap a un edifici i ens van dir que ens assentéssim que farien un passi de models. Ens van donar un te i després de vint minuts ben bons veient nois i noies que realment es creien perfectes vestits amb jaquestes de pell, ens van fer passar a una sala on hi havia totes les peces de roba que havíem estat veient. Per sort, es van fondre els ploms i vam haver de marxar. Ningú es va comprar res, afortunadament, ja que després, a Kusadasi, vam veure les mateixes jaquetes a meitat de preu. Turquia és així. Allà als venedors, si els preguntaves el preu d'alguna camisa, et responen:: "Val 80 euros, però està al cinquanta per cent. Però per a tu te la deixem a 30 euros".
Una vegada més vam embarcar d'hora. I ara entendreu perquè m'ho passava tant bé dalt del vaixell:
Sí, és el que sembla: una font de xocolata enorme amb trossets de fruita per sucar. Més altres dolços varis.
El dia següent vam anar a Mykonos, l'altra illa paradisíaca. Aquí jo m'hi veia clarament vivint. Obriria un atellier i em faria pintora. Hi ha unes vistes fantàstiques. És una illa molt semblant a Santorini, però a peu de mar. Hi ha unes terrassetes muntades amb molt de carinyo, que conviden a asseure's-hi. Són autèntiques i relaxants.
Els carrers de Mykonos són laberíntics, pitjor que Terrassa. (és broma) i diuen que els van construir així expressament per tal que els pirates o els corsaris que hi atracaven, s'hi perdessin i els habitants tinguessin temps d'enfrontar-s'hi. Sigui com sigui, són preciosos.
També vam creuar-nos amb el Pelícan de l'illa. L'únic que queda, ja que la seva parella li van atropellar. Però ell es passeja pel poble com si fos seu, és genial. I diuen que porta sort.
Mykonos està saltejat de multitud d'esglésies, totes molt autèntiques i petites, que conviden qualsevol a entrar-hi. Vegeu-ne un parell:
Finalment, també s'han de destacar els molins de vent, ubicats en un punt estratègic on sempre en bufa.
En aquell moment ja ens trobàvem gairebé al final del viatge. Tan sols ens faltava Malta. D'aquesta illa vam visitar Mdina i La Valetta. Mdina és una ciutat emmurallada que es conserva igual que al segle II. Hi han rodat Àgora, Troya i actualment el Brad Pitt hi està treballant i preparant els escenaris per la seva pròxima pel·lícula. Aixo sens dubte és l'encant principal d'una ciutat que es conserva intacta. Gairebé no hi viu ningú i no hi ha botigues. De convents n'hi ha molts, ja que els maltesos són creients i els hi encantes les festes, així que les banderoles i algunes llums de les parets les deixen permanentment a punt. Feu-vos-en una idea.
I el nostre viatge es va acabar a La Valeta. Vam visitar l'església de l'ordre dels cavallers de Malta, una ordre molt reconeguda i important. Ells mateixos es van construir una església molt ostentosa, ja que a dins gairebé tot és d'or. I el més curiós és que està plena d'esquelets que riuen.
Finalment us deixo una foto increïble dl sol ponent-se damunt del mar. A gaudir! :)
