jueves, 28 de octubre de 2010

Efímer i transgressor

Jo sóc efímer, pujo i baixo, apareixo i despareixo. Els meus sentiments i el meu estat d'ànim pujen i baixen,  tinc una feina efímer i el dia i la nit són efímers. La meva vivenda és efímer i Sigmund Bauman diu que l'amor és líquid, que bé a ser alguna cosa semblant a efímer. Vivim en un temps en què el món es mou de pressa i fins i tot l'art és efímer. Evidentment, els cànons de bellesa i les modes són dos dels aspectes més efímers que hi ha, però en aquest cas em refereixo als grafits. El grafit té un valor afegit: tan sols dura unes hores, i aleshores es perd per sempre; és una conseqüència dels temps actuals.
Banksy és el pseudònim d'un grafiter que amaga la seva identitat; d'ell se'n saben ben poques coses: que va néixer a Bristol el 1974, i para de comptar. És autor d'obres conegudes i reconegudes arreu del món i aquest darrer estiu va exposar al Bristol Museum. Ara torna a ser notícia, ja que ha dirigit el film Exit through the gift shop, una pel·lícula-documental, en què les imatges han sigut enregistrades pel francès Thierry Guetta però ordenades al llarg d'un argument amb sentit per Banksy. Veure aquest documental és com espiar la vida dels artistes grafiters, que treballen de nit, al marge de la llei, però que senten la seva feina dins el cor i la fan servir com una eina d'expressió i de denúncia. Banksy treballa les seves obres amb rigor i detallisme i i dedica moltes hores, tan per crear la idea com per executar-la, potser és això el que li ha donat reconeixement mundial.
Però el film també posa damunt la taula la influència del mercat, del màrqueting i de la publicitat a l'hora de decidir quin artista triumfa i quin viurà en l'anonimat. Ja és de vox-populi que hi ha senyors que decideixen quins artistes exposaran a un museu i tindran recolzament i quins no... però, amb quin criteri ho fan? Tot plegat són preguntes que desperten aquesta trepidant pel·lícula i per tal que feu un tastet de l'obra, aquí sota teniu algunes de les obres del magnífic i transgressor Banksy.




miércoles, 13 de octubre de 2010

Ser una perla

El destí és imprevisible, tot gira i mai se sap què ens trobarem al camí. De vegades, la vida ens posa a prova i ens demana que ens superem i demostrem fins on som capaços d'arribar. De vegades, un ésser estrany, una situació escabrosa es cola dins la nostra estudiada rutina i ens altera, ens fa dubtar i ens fa tentinejar. Com una perla, hem d'embolcallar el que ens torba, depurar-ho i destil·lar, s'ha de treballar per tal que ho acabem convertint en alguna cosa millor, més bonica i que ens fa més forts. És molt curiós el funciomanet d'alguns moluscos, ja que quan un cos extrany que es cola, de manera accidental o provocada, dins la seva closca, activen un sistema de defensa que desencadena diferents reaccions químiques i que dóna com a resultat una preciosa perla com la de la imatge. Sens dubte, m'encanta ser una perla, en el sentit més ampli de l'expressió.

martes, 5 de octubre de 2010

La Dansa del ventre, de ritual a ball terapèutic



Abans de res, feu una ullada a aquest vídeo.

Us ha impactat?? efectivament, la ballarina sembla una serp. Es mou de manera sinuosa i elegant. I em té fascinada. Fa pocs dies, he començat un curs de dansa del ventre i he comprovat que ballar aquesta dansa encara és més gratificant que veure com els altres ho fan. Ni de bon tros, me'n surto igual. Però per algun racó es comença. He estat investigant, picada per la curiosistat d'entendre-la una mica, ja que ens queda molt lluny de la sardana, l'aerobic o el que estem acostumats a veure, i he llegit que potencia la feminitat de la dona, la bellesa i l'elegància dels valors femenins.
L'origen de la dansa del ventre és incert. Se sap que és anterior al monoteisme, que pertany a una època en què es venerava el poder de donar vida a i es feien rituals i ofrenes a les deïtats de la fecunditat i la fertilitat: Isis, Venus, Afrodita, Astaté, etc. Cada un dels moviments té un origen ètnic concret, una història i un perquè. En aquestes danses l'abdomen juga un paper principal, per ser el receptacle de la vida i la font de la fecunditat. Més tard, aquesta antiga tradició es transforma i s'adapta en les funcions profanes d'entreteniment o fins i tot de ritual terapèutic. Per les seves qualitats, era una dansa que es practicava també en el moment de donar a llum. Les ballarines es posaven al voltant de la futura mare i feien moviments circulars amb la cadera, de manera que activaven una energia que ajuda a la mare que està de part i fa que no estigui tan sola en un moment tan delicat com aquest.
Tècnicament, la dansa del ventre es basa en una combinació de moviments fluids de tipus circular i ondulatori amb altres de més secs en forma de sacsejada o vibracions. No és una tècnica gaire complicada, perquè és una dansa que es deixa portar pels sentiments i la intuïció, i no per la raó ni per la coordinació de cada pas. És una dansa pensada per gaudir.
Aisxí que us animo a que ho proveu.