lunes, 29 de marzo de 2010

Turisme in-desitjable

Per a la Paris Hilton, el Pete Doherty, o la Victoria Beckam, la vida és una festa non stop. Per a d'altres, SalouFEST és un Festival. I quin mal hi ha en passar-s'ho bé uns dies, potser us preguntareu. Resulta que 8.500 universitaris anglesos s'han apuntat a un planazo: 350 euros que inclouen avió, allotjament i activitats esportives vàries. Aquest és l'objectiu principal de l'excursió, però comporta danys colaterals. Què diríeu que fan 8.500 estudiants en massa, amb la testosterona accelerada i a Espanya (cal matisar, ja que dubto que es comportessin igual a París, per exemple)? Surten de festa, s'emborratxen, criden, corren, es persegueixen, es passegen despullats pel voltant de l'hotel, deixen les platges fetes un fàstic... En definitiva, el que s'aconsella per afavorir el descans dels veïns. Avui en dia, aquesta és la manera de passar-s'ho bé, però el consistori de Salou hauria de valorar detingudament si aquest tipus de turisme és el que més li interessa. És això l'únic que té Salou: festa i alcohol? No hi ha re smés interessant per patrocinar? No m'extranya que a Europa es prenguin el país poc seriosament.

A aquest VÍDEO es reflecteix la magnitud del 'desmadre i despeporre'. no té pèrdua.

viernes, 26 de marzo de 2010

A taboo burlesque encara el persegueixen els tabús



Un estudi revela que les úniques dones més ben pagades que els homes en un determinat esport són les de natació sincronitzada. Això té una explicació lògica: que els homes no el practiquen, aquest esport. Tan trist com cert. Les desigualtats entre homes i dones són escandaloses i no només en l'aspecte dels sous. Nosaltres, les dones, sempre hem estat maltractades per la moda. Durant centenars d'anys hem hagut d'enfundar-nos dins els corsets (aquella muda que impedeix la respiració i que indueix a l'asfixia). A més, ens hem d'enfilar damunt de talons, que tot i que estilitzen la cama i el cos, són perillosíssims i poden provocar esguinsos i trencaments d'os. Però el drama no acaba aquí. El cos de la dona sovint és utilitzat com a reclam, és a dir, s'associa una dona bonica a, per exemple, un cotxe, un rellotge, un perfum... Els espectacles de cabaret són un altre exemple, ja que en ells hi ha absència d'homes. Taboo Burlesque (cliqueu al VÍDEO per tenir una idea del que és) invadeix l'Apolo el darrer dijous de cada mes i l'escenari s'omple dels sons, dels ritmes i de les dones que hi havia al conegut barri xino durant els quaranta i els cinquanta. És un xou ple de sensualitat, de força i de dinamisme. Hi ha una banda tocant en directe i actrius d'streaptease. La pena és que l'únic home que sortia era per empassar-se un collaret metal·lic i per deslligar-se d'una camisa de força.

domingo, 21 de marzo de 2010

Al núvol kinton


Tot és molt fabulós, misteriós, somniador, jo vull fer amb tu aquest viatge estrany i molt llunyà
has de viure ben despert, no mirar cap enrera mai, només així, ben a l'aguait podràs triumfar. Si vols que t'estimi, l'amor és fort i resplandent, has de ser valent.
Vull viure d'aventures i vull viure-les amb tu, perquè ser que també ho vols. Tothom vol sentir amor i tenir joia al cor, però per aconseguir-ho abans hauràs de lluitar. Ja sé que ho faràs per mi, perquè vols el meu amor.
Si estàs allunyat de mi, pensa que amb la teva absència el meu cor és trist

És la lletra d'una cançó que vaig sentir mil vegades de petita i que només l'he entès quan han passat els anys, les experiències i he descobert que pot ser així de fàcil. ^^

Si teniu curiositat, sí, ho confirmo, és la que us penseu:
http://www.youtube.com/watch?v=duJVGzibnng&feature=related

lunes, 8 de marzo de 2010

El fenomen new-age


De vegades és complicat anar al cinema per veure una pel·lícula que no sigui un drama, un thriller o una història d'amor edulcurada. Tot i així, crec que he aconseguit passar una bona estona sense perdre el temps. Los hombres que miran fijamente a las cabras, dirigit per Grant Heslov, és un film que reflecteix com l'exèrcit nordamericà va investigar en les capacitats dels fenomens paranormals per vèncer els enemics. Entre l'absurd i la comèdia, els protagonistes s'endinsen en una aventura New age, descobreixen una manera d'entendre la vida en què ells són una part de l'univers diferent a tot i amb poder sobrenaturals. Els seguidors del fenomen new age existeixen i es caracteritzen per escoltar música relaxant i instrumental, perquè mengen productes ecològics, compren allò que és biodegradable i viuen segons els rituals orientas, tipus: feng-shui, rei-ki, les teories zen i budistes i llegeixen llibres d'autoajuda basats en fonts dubtables. És un moviment a la carta, on tothom aplica el que li va més bé i això genera contradiccions (com els perroflautes que tenen un mac, per exemple). No obstant, en general i tal i com els passa als protagonistes de la pel·lícula, es desconnecten de la realitat que els rodeja i leviten al seu món.